Caracterización clínica, epidemiológica y molecular de la enfermedad Ósea de Paget
La malaltia òssia de Paget (MOP) es caracteritza per ser un trastorn crònic i focal del remodelat ossi que comporta a l'aparició de complicacions com deformitats òssies, artropatia i fractures. La MOP presenta una gran variabilitat en la seva distribució en funció de l'edat, gènere, ètnia...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:251211 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/251211 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Malaltia Òssia de Paget Enfermedad Ósea de Paget Paget's Disease of Bone Ciències de la Salut |
| Sumario: | La malaltia òssia de Paget (MOP) es caracteritza per ser un trastorn crònic i focal del remodelat ossi que comporta a l'aparició de complicacions com deformitats òssies, artropatia i fractures. La MOP presenta una gran variabilitat en la seva distribució en funció de l'edat, gènere, ètnia i àrea geogràfica. Recents estudis han descrit canvis seculars pel que fa a la prevalença, incidència i gravetat al diagnòstic de la MOP, mostrant una disminució en les últimes dècades. La MOP es considera actualment una malaltia multifactorial amb participació de factors ambientals i genètics. El gen que ha mostrat major susceptibilitat és el Sequestosoma1 (SQSMT1), les mutacions descrites en ell no explicarien de manera completa la patogènia de la MOP. En l'actualitat, són escassos els estudis sobre variacions genètiques en els gens TNFRSF11B i TNFRSF11A associats a MOP clàssica així com l'existència d'interaccions genètiques entre els dos gens i el gen SQSMT1, que condueixi a un increment de risc de MOP i fins i tot que influeixen en el seu fenotip. Amb la finalitat d'investigar el patró de comportament clínic-epidemiològic com genètic de la MOP de la nostra població de baixa prevalença, ens plantegem els següents objectius. Els objectius es van centrar en avaluar canvis en l'evolució del percentatge de nous diagnòstics de la MOP durant el període 1970-2009 i descriure en aquests pacients diferències pel que fa a la severitat al diagnòstic. Així com analitzar la importància d'alteracions moleculars en el gen SQSTM1 i la presència de variacions al·lèliques en els gens TNFRSF11B i TNFRSF11A, tant en la susceptibilitat per al desenvolupament de la MOP com la influència en el seu fenotip. Pacients i Mètodes: Estudi descriptiu ambispectiu observacional de pacients procedents de l'Hospital de la Mar-Parc de Salut Mar (Barcelona), una àrea de baixa prevalença. Es van incloure 393 pacients, diagnosticats entre 1970 i 2009. L'estudi molecular es va dur a terme mitjançant el genotipatge de les 21 variants polimòrfiques per a l'estudi dels gens TNFRSF11B i TNFRSF11A, així com la seqüenciació de el gen SQSTM1 en una població de 200 pacients afectes de MOP i 200 controls hipernormales. Resultats: En l'estudi s'observa un descens progressiu del percentatge del nous diagnòstics de MOP en relació a la població de referència, entre 1994 i 2009, més marcat en el grup de ≥ de 65 anys. Així mateix, s'ha constatat que els pacients afectes de MOP presenten una disminució en l'activitat biològica de la malaltia, una menor extensió de la malaltia i una major edat de presentació al diagnòstic, en funció de l'any de naixement i any del diagnòstic. En contraposició, s'ha observat major severitat en el moment del diagnòstic en els pacients amb edats al diagnòstic de <45 anys i ≥75 anys. S'han identificat 5 factors independents de mal pronòstic al diagnòstic, que afavoriran pitjors desenllaços. Pel que podem concloure, que en el moment de diagnòstic de MOP, l'expressió de la malaltia és menys severa i esdevé de forma més tardana. Els resultats de l'estudi molecular destaquen l'associació significativa entre els SNPs rs3018362 i rs1805034 del gen TNFRSF11A i rs11573871 del gen TNFRSF11B amb l'increment de risc de desenvolupar MOP així com la influència en el seu fenotip. Així mateix es va observar que la presència de l'al·lel T en el polimorfisme rs6567274 del gen TNFRSF11A es va associar amb una disminució de risc de desenvolupar la MOP, així com a un fenotip més lleu. En l'estudi molecular del gen SQSTM1 es van identificar 6 variants genètiques "missense" de nova descripció, associades amb una major susceptibilitat de desenvolupament de la MOP. |
|---|