Sustainable Architectural Restoration of Heritage Villages in Jordan

L’arquitectura tradicional patrimonial representa la identitat i el llegat cultural. Donada la importància de la sostenibilitat en la preservació d’aquesta arquitectura, el present article, mitjançant estudis teòrics i de camp, se centra en com s’han restaurat i rehabilitat cases patrimonials en dos...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: George Egho, Salma, M. Ahmad Jumaily, Hanan
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/433869
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/433869
https://dx.doi.org/10.5821/ace.20.58.13153
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Vernacular architecture -- Jordan
Architecture -- Conservation and restoration -- Jordan
Poble patrimonial
Restauració
Directrius de bones pràctiques
Arquitectura sostenible
Heritage village
Restoration
Good practices guidelines
Sustainable architecture
Pueblo patrimonial
Restauración
Directrices de buenas prácticas
Arquitectura vernacular -- Jordània
Arquitectura -- Conservació i restauració -- Jordània
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
Descripción
Sumario:L’arquitectura tradicional patrimonial representa la identitat i el llegat cultural. Donada la importància de la sostenibilitat en la preservació d’aquesta arquitectura, el present article, mitjançant estudis teòrics i de camp, se centra en com s’han restaurat i rehabilitat cases patrimonials en dos pobles del sud de Jordània (Al Taybeh i Al Nawafleh). L’objectiu és conservar la identitat i autenticitat d’aquests pobles, analitzant els elements arquitectònics que caracteritzen les seves cases patrimonials, així com els mètodes de restauració aplicats. Això s’aconsegueix estudiant mètodes de restauració sostenibles per destacar els aspectes positius d’aquests enfocaments i proposar-los com a directrius recomanables per a futurs esforços en altres pobles patrimonials de Jordània. La metodologia de recerca inclou treball de camp, observacions in situ i entrevistes per avaluar el procés de restauració. La selecció dels llocs es va basar en la seva rellevància històrica, el grau de deteriorament i els projectes en curs. L’estudi avalua els avantatges i els reptes de les tècniques de restauració utilitzades, comparant-les amb normes internacionals com les cartes del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), amb la finalitat de subratllar la necessitat d’equilibrar les millors pràctiques globals amb les consideracions locals, tant socioeconòmiques com mediambientals. Els resultats posen en relleu la necessitat d’aplicar tècniques de restauració sostenibles que preservin la integritat arquitectònica i cultural dels pobles patrimonials. La rehabilitació d’aquests pobles com a destinacions culturals i turístiques pot fomentar el turisme local, el desenvolupament econòmic i la implicació comunitària. La seva transformació exitosa demostra com la conservació del patrimoni impulsa la continuïtat cultural i enforteix la identitat local. Finalment, l’estudi remarca la importància de la supervisió governamental, l’educació i la participació comunitària en el manteniment del patrimoni arquitectònic de Jordània. L’establiment d’un programa estructurat de manteniment i la promoció de la consciència social contribuiran a la protecció d’aquests pobles patrimonials, garantint la preservació del seu valor històric i cultural per a les generacions futures.