Prácticas y significados en el chemsex
Aquesta tesi doctoral aborda el fenomen del chemsex no com una categoria fixa, sinó com una construcció semiòtica, discursiva i relacional la intel·ligibilitat de la qual es produeix en la intersecció entre discursos biomèdics, mediàtics, artístics i experiències corporals. plaer, vigilància, medica...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:322850 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/322850 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Chemsex Anàlisi crítica del discurs Critical discourse analysis Análisis crítico del discurso Autoetnografia Autoethnography Autoetnografía Ciències de la Salut |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral aborda el fenomen del chemsex no com una categoria fixa, sinó com una construcció semiòtica, discursiva i relacional la intel·ligibilitat de la qual es produeix en la intersecció entre discursos biomèdics, mediàtics, artístics i experiències corporals. plaer, vigilància, medicalització, performance i diagnòstic. L'estudi es justifica en la constatació que els discursos hegemònics tendeixen a silenciar les dimensions polítiques, afectives i corporals del chemsex. En canvi, es proposa abordar-lo com un espai de producció de sabers encarnats, desplaçant la mirada cap a preguntes que interroguen els modes de subjectivació, els marcs d'intel·ligibilitat i les condicions materials que el configuren. La tesi sestructura en cinc seccions: una introducció, quatre capítols en format darticle i una conclusió en format assagístic. S'hi adopta una metodologia qualitativa, crítica i situada. L'autoetnografia analítica permet a l'autor investigar el chemsex des d'una experiència personal informada teòricament, mentre que l'anàlisi crítica del discurs i la multimodalitat ofereixen eines per explorar la producció de sentit en obres teatrals com El Gé, on el gest es converteix en una unitat d'anàlisi fonamental. El diagnòstic del saber sobre el chemsex s'organitza al voltant de tres zones discursives: 1. Narratives artístiques: Configuren una contracartografia que complexitza les representacions biomèdiques i mediàtiques expandint els marcs d'intel·ligibilitat. 2. Gramàtica mediàtica del desastre: El discurs mediàtic, especialment sensacionalista, tendeix a representar el chemsex com una amenaça o catàstrofe social. 3. Discurs psicobiomèdic: Des d'una lògica tecnicocientífica, es produeix el chemsex com a objecte clínic i focus epidemiològic. Se n'emfatitzen les conseqüències negatives i es promouen polítiques de reducció de risc que sovint reprodueixen una representació del subjecte com a danyat, vulnerable i medicalitzable. Aquests tres règims de veritat configuren un arxiu en disputa, on col·lisionen lògiques de control amb formes alternatives de significació. La tesi analitza aquesta tensió a través de quatre capítols: Capítol 1: Explora la relació entre chemsex, barebacking i pànic sexual. A través d'una autoetnografia, es problematitza la patologització del risc sexual davant de la celebració en altres contextos qüestionant les nocions binàries de seguretat i perill. Capítol 2: Analitza les temporalitats emergents al chemsex, en contrast amb la lògica neoliberal de temporalitat. A través de l'anàlisi del Gé, s'evidencia com aquestes pràctiques configuren cronotopies alternatives, encara que ambivalents. Capítol 3: Indaga en el paper de substàncies com a catinones i sildenafil en la modulació del plaer i les masculinitats. S'introdueix el concepte "ètica hàptica" per pensar una experiència sexual tàctil, estètica i relacional. Capítol 4: Compara la figura del subjecte chemsex en el discurs biomèdic amb el discurs al Gé. Mentre que el primer el construeix com a objecte d'intervenció sanitària, el segon ofereix una contrarepresentació on el subjecte en gestiona racionalment la sexualitat i l'ús de substàncies. A la conclusió, la tesi argumenta que el chemsex no pot ser reduït a una categoria de risc. Es presenta com un arxiu tàctil i relacional on s'entrecreuen vigilància biomèdica i agència situada, regulació farmacològica i plaer. S'introdueix el concepte de somatopolítica del chemsex per descriure com el cos és simultàniament regulat i resistent. Constitueix una epistemologia de la interrupció que emergeix de la contradicció entre crítica i captura. Aquesta tesi ofereix una contribució significativa als estudis sobre sexualitat, drogues, subjectivitat i sabers encarnats, proposant una lectura crítica que reconeix la potència, els límits i les tensions del fenomen. |
|---|