Family-School Communication: Trends, challenges and ways forward
La comunicació família-escola, de qualitat, és essencial per establir bones sinergies entre els dos contextos educatius, ja que sense informació ni diàleg és molt difícil que la relació entre pares i personal docent avanci pel camí de l'enteniment, la confiança, el respecte i la cooperació. Aix...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/66005 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/663397 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Comunicació Familia-escola Educació primària Comunicación Família-escuela Educación primaria Communication Family-school Primary schools Sociologia 316 |
| Sumario: | La comunicació família-escola, de qualitat, és essencial per establir bones sinergies entre els dos contextos educatius, ja que sense informació ni diàleg és molt difícil que la relació entre pares i personal docent avanci pel camí de l'enteniment, la confiança, el respecte i la cooperació. Així doncs, aquesta investigació pretén aprofundir en les dinàmiques comunicatives existents entre famílies i professionals de l’educació, detectar les seves debilitats i desafiaments, i proporcionar alguns consells i recomanacions per avançar en la millora de la comunicació família-escola. El mètode que s’ha utilitzat ha estat l’etnogràfic. Específicament, les dades s’han obtingut a partir d'entrevistes amb 200 famílies, docents i equips directius de 20 escoles d’educació primària situades en diferents comunitats autònomes d'Espanya, juntament amb observacions i anàlisi de documents, webs i blocs. Els resultats revelen l'existència d’un patró de comunicació àmpliament compartit per les escoles estudiades, el qual segueix arrelat en antigues dinàmiques i es caracteritza per l'escàs ús de mitjans digitals per a la comunicació bidireccional. Els resultats també mostren que la preeminència d’una comunicació unidireccional, el vincle que sovint s’estableix entre comunicació i missatges negatius, la ineficàcia de certs canals on els nens actuen com a intermediaris, la freqüència d'ús d'alguns mitjans i la dificultat de conciliar la vida familiar i laboral d’alguns progenitors són deficiències centrals de la comunicació actual. Així doncs, per superar aquestes i altres debilitats que emergeixen de l’estudi, s'ha dissenyat un conjunt de pautes i estratègies, les quals posen l'accent en el què, el quan i l’on comunicar. Aquesta investigació, a més, també té clares implicacions per a les polítiques públiques en considerar la formació docent com el primer pas necessari per millorar la comunicació entre la família i l'escola. |
|---|