Situació de l'àguila peixetera Pandion haliaetus a l'illa de Menorca
[cat] Situació de l'àguila peixetera Pandion haliaetus a l'illa de Menorca. Durant la dècada dels anys 80 sols nidificaven a l'illa de Menorca entre 2 i 3 parelles d'àguila peixetera Pandion haliaetus. Va ser en els anys 90 quan es va produir una recuperació de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariGob:AOB_2002v17p031 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariGob/index/assoc/AOB_2002/v17p031.dir/AOB_2002v17p031.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariGob/document/AOB_2002v17p031 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Eagles -- Spain -- Balearic Islands -- Minorca Ornithology |
| Sumario: | [cat] Situació de l'àguila peixetera Pandion haliaetus a l'illa de Menorca. Durant la dècada dels anys 80 sols nidificaven a l'illa de Menorca entre 2 i 3 parelles d'àguila peixetera Pandion haliaetus. Va ser en els anys 90 quan es va produir una recuperació de la població, arribant-hi a nidificar fins a 7 parelles. Aquesta recuperació s'hauria produït a partir del propi nucli Balear. La data de posta mitjana se situa el dos d'abril, essent-ne la productivitat mitjana (polls volats/parelles que ponen) dels últims 23 anys d'1,30 i la taxa de vol (polls volats/parelles amb èxit) d'1,92. S'ha enregistrat una tendència descendent de la productivitat i de la taxa de vol a partir de l'any 1995, que seria inversament proporcional a l'augment del nombre de parelles reproductores. També les niuades amb èxit de 3 polls han estat molt escasses a partir de l'any 1993 per l'aparició del caïnisme. Aquestes dades suggereixen que la població menorquina es podria trobar saturada o pròxima al seu límit de creixement. El principal motiu de mortalitat han estat les electrocucions, amb 4 casos detectats a Menorca. És prioritari l'aïllament dels suports elèctrics de les esteses que passen prop de totes les zones humides costaneres i el litoral freqüentat per l'espècie. És necessari investigar els fracassos reproductors per poder avaluar els efectes de la pressió humana sobre el territori de cria. Interaccions amb altres espècies com la gavina camagroga i el corb també poden ocasionar efectes negatius durant la reproducció. L'escassa població reproductora i les seves limitacions de creixement, auguren un futur incert dels contingents menorquins i també balears davant qualsevol amenaça no controlada. Per això és urgent eliminar qualsevol causa de mortalitat i mantenir les condicions necessàries per a la seva conservació (preservació del territori de reproducció, pesca i repòs; vigilar les expectatives d'infraestructures nàutiques i urbanístiques, obertura de vials, la pressió humana a les àrees de nidificació, etc.) |
|---|