Diabetis mellitus tipus 2: Impacte metabòlic d'una dieta rica en sardina
[cat] INTRODUCCIÓ: La teràpia nutricional és un dels pilars del tractament de la diabetis tipus 2 (DM2). Diverses organitzacions nacionals i internacionals de nutrició i diabetis recomanen el consum de peix (preferentment peix blau) com a mínim 2 cops a la setmana per prevenir la malaltia cardiovasc...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/121600 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/121600 http://hdl.handle.net/10803/482042 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Dietoteràpia Microbiota intestinal Diabetis no-insulinodependent Peix Diet therapy Gastrointestinal microbiome Non-insulin-dependent diabetes Fish as food Sardines |
| Sumario: | [cat] INTRODUCCIÓ: La teràpia nutricional és un dels pilars del tractament de la diabetis tipus 2 (DM2). Diverses organitzacions nacionals i internacionals de nutrició i diabetis recomanen el consum de peix (preferentment peix blau) com a mínim 2 cops a la setmana per prevenir la malaltia cardiovascular. Tot i això, existeixen molt pocs estudis que hagin investigat els efectes de la inclusió del peix blau en el control glucèmic i la sensibilitat a la insulina de pacients amb DM2. OBJECTIUS: L’objectiu primari d’aquesta tesi va ser investigar els efectes d’una dieta rica en sardina en els valors d’hemoglobina glicosilada (HbA1c) de pacients amb DM2 sense tractament antidiabètic. Els objectius secundaris van ser investigar els efectes de la intervenció dietètica en la resistència a la insulina, les concentracions d’adiponectina, marcadors d’inflamació, la pressió arterial, la freqüència cardíaca, el perfil lipídic, la microbiota intestinal, la composició d’àcids grassos en membranes d’eritròcits i la qualitat de vida dels pacients. METODOLOGIA: 35 pacients amb DM2 sense tractament antidiabètic van ser randomitzats per seguir una dieta amb recomanacions generals per la DM2 (grup control: GC), o una dieta amb recomanacions generals per la DM2 enriquida amb 100g de sardina en llauna 5 cops a la setmana (grup sardina: GS) durant 6 mesos. Abans i després de la intervenció dietètica es van determinar l’antropometria, hàbits alimentaris i història dietètica, l’HbA1c, la glucosa, la insulina, l’adiponectina, marcadors d’inflamació, la pressió arterial, la freqüència cardíaca, la composició d’àcids grassos en membranes d’eritròcits i la composició de grups bacterians específics de la microbiota intestinal. Abans i després de la intervenció dietètica també es va avaluar la qualitat de vida dels pacients. RESULTATS: L’HbA1c i la glucosa en dejú van disminuir en els dos grups als 6 mesos de la intervenció dietètica (GS: -0,2 ± 0,1% HbA1c, -9,6 ± 5,4 mg/dL glucosa; GC: -0,3 ± 0,1% HbA1c, -5,2 ± 5,5 mg/dL glucosa) sent només significativa la reducció de l’HbA1c en el GC (p=0,01) respecte els valors basals. Els dos grups d’intervenció van disminuir de manera significativa la insulina plasmàtica (GS: -35%, p=0,01; GC:-22,6%, p=0,02) i el model homeostàtic de resistència a la insulina (HOMA-IR) (SG: -39,2%, p=0,007; CG: -21,8%, p=0,04) als 6 mesos respecte els valors basals. Tot i això, només el GS va incrementar l’adiponectina en plasma en comparació amb l’inici de l’estudi (+40,7%, p=0,04). L’índex omega-3 va augmentar significativament d’un 5,3% a un 8% al GS respecte el GC (p=0,001). Les dues intervencions dietètiques van disminuir les concentracions del fílum Firmicutes (GS i GC: p=0,04) i van incrementar les de grup E. coli (GS: p=0,01, CG: p=0,03) respecte els valors basals. Només el GS va diminuir el ratio Firmicutes/Bacteroidetes (p=0,04) i va incrementar el grup Bacteroides- Prevotella (p=0,004). Tot i que la pressió arterial i el perfil lipídic no es van modificar en resposta a la dieta enriquida amb sardina, si va disminuir la freqüència cardíaca (p=0,01). Els pàrametres de qualitat de vida valorats no es van modificar de manera significativa en el GS en comparació amb el GC. CONCLUSIONS: Els resultats d’aquesta tesi suggereixen que la inclusió de 100g de sardina 5 dies a la setmana durant 6 mesos no millora el control glucèmic però podria tenir efectes beneficiosos sobre el risc cardiovascular de pacients amb DM2 aconseguint valors òptims d’índex omega-3. A més, l’increment d’adiponectina observat en el GS podria indicar beneficis en la inflamació metabòlica, i la modificació de bactèries intestinals específiques en resposta a la dieta rica en sardina revela l’estreta relació entre components dietètics i la microbiota intestinal. Igualment, els resultats mostren que tan una dieta amb recomanacions generals per la DM2 com una dieta rica en sardina poden millorar la resistència a la insulina de pacients amb DM2. |
|---|