El nacionalisme lingüístic postnacional: Universalitzar la parcialitat. Epíleg a la secció monogràfica "Llengua i neutralitat"
Aquest epíleg proposa un fil conductor a través de les diverses contribucions al número especial sobre “Llengua i neutralitat”. El punt comú de tots els articles és que ens mostren com es negocien els ordenaments lingüístics en contextos contemporanis on les forces en joc transcendeixen els espais t...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/151766 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10609/151766 https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4145 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | ideologies lingüístiques esperanto postnacionalisme hispanofonía lusofonia francophonie linguistic ideologies postnacionalism |
| Resumo: | Aquest epíleg proposa un fil conductor a través de les diverses contribucions al número especial sobre “Llengua i neutralitat”. El punt comú de tots els articles és que ens mostren com es negocien els ordenaments lingüístics en contextos contemporanis on les forces en joc transcendeixen els espais tradicionals dels estats-nació. Veiem com actors lligats a institucions regionals o nacionals viuen tensions derivades de la globalització de l’anglès com a llengua franca. Dins els nous espais transnacionals del comerç, el turisme, la diplomàcia, la política, la informació, l’educació, la cultura, etc. veiem com les antigues grans forces colonials despleguen una política de legitimació i expansió de l’ús de les pròpies llengües a escala global. Així, els termes “neutre” i “neutralitat” denoten l’emergència de noves estratègies d’equidistància o de recurs a discursos de caire universalitzant i objectivitzant en contextos caracteritzats per la multilateralitat fora de la sobirania nacional. S’observa també que, en aquesta tessitura, un dels elements que determina les noves estratègies de diplomàcia lingüística i cultural són les diferències i desigualtats racials derivades de models contrastats de colonització. Finalment, es planteja la qüestió pendent de com funcionen els processos de legitimació de la llengua anglesa, que molts dels discursos contemporanis intenten de presentar com a neutral sobre la base d’un model econòmic i de relacions polítiques basat en el neoliberalisme. |
|---|