Proposta d’intervenció sostenible a la Torre de Mornau
Aquest Treball Final de Màster analitza una edificació singular com és Torre Mornau, situada al municipi de Pau, dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. S’estudia el conjunt i es proposen una sèrie de recomanacions per a un possible projecte de rehabilitació i canvi d’ús, tot seguint cri...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099.1/17402 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099.1/17402 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Buildings -- Repair and reconstruction Torre d'en Mornau (Pau, Catalunya) -- Remodelació Masos, masies, etc. -- Remodelació -- Catalunya -- Pau Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Rehabilitació d'edificis |
| Sumario: | Aquest Treball Final de Màster analitza una edificació singular com és Torre Mornau, situada al municipi de Pau, dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. S’estudia el conjunt i es proposen una sèrie de recomanacions per a un possible projecte de rehabilitació i canvi d’ús, tot seguint criteris de sostenibilitat. Es parteix del treball realitzat pels alumnes del DAC – Rehabilitació, cursat a l’EPSEB el primer quatrimestre del curs 2011-2012. Torre Mornau és un conjunt edificat d’uns 5000m2 construïts en diferents etapes. Les primeres construccions, d’origen tardo-medieval, allotjaven una explotació agrícola i ramadera. Durant la postguerra, l’exèrcit espanyol hi instal·là un regiment de cavalleria i artilleria, i en els anys noranta s’utilitzà com a centre de turisme rural i vivenda particular. Actualment és propietat de l’INCASOL, tot i que recentment s’ha posat a la venda. En primer lloc s’ha realitzat un aixecament gràfic i una diagnosi del conjunt. S’han analitzat les característiques constructives i els processos patològics de cada edificació a través de la observació, la realització de cates i l’aplicació dels coneixements obtinguts. Es busca entendre les solucions constructives i eliminar les causes que provoquen les lesions. De forma paral·lela, s’ha documentat la informació disponible sobre l’evolució històrica del conjunt, realitzant entrevistes, consultant entitats públiques, els arxius de Castelló d’Empúries i de la Capitania General de Barcelona. En segon lloc, s’han realitzat una sèrie de recomanacions d’intervenció per a la realització d’un projecte de rehabilitació. Contenen els criteris bàsics i generals per a l’execució d’una rehabilitació sostenible, buscant una nova utilització per al conjunt. Durant tot el procés s’ha tingut en compte la importància històrica i social de les construccions existents, així com els següents criteris de sostenibilitat: optimització de l’ús del materials de construcció; control de la utilització d’energia i gestió del cicle de l’aigua. Per acabar, apuntem unes conclusions finals pel que fa a la rehabilitació sostenible i a l’aplicació de materials i tècniques constructives respectuoses amb el medi ambient. S’ha buscat consolidar els edificis per evitar-ne el col·lapse i proposar millores en el funcionament del conjunt. |
|---|