Essays on Labor Economics
En aquesta tesi, analitzo les causes i conseqüències del desajust entre les habilitats de treballadors i les habilitats requerides per la seva ocupació. També investigo els factors que determinen l’èxit de fertilització in vitro, els quals posseeixen importants implicacions sobre l’elecció professio...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670574 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670574 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Economia laboral Economía laboral Labor economics Ciències Socials 331 |
| Sumario: | En aquesta tesi, analitzo les causes i conseqüències del desajust entre les habilitats de treballadors i les habilitats requerides per la seva ocupació. També investigo els factors que determinen l’èxit de fertilització in vitro, els quals posseeixen importants implicacions sobre l’elecció professional i la fertilitat de les dones. En el primer capítol, calculo noves mesures de desajust d’habilitats per habilitats alfabetitzadores i numèriques. Les mesures existents de desajust d’habilitats basades en les dades de l’Avaluació Internacional de Competències d’Adults (PIAAC) només utilitzen informació de la part del treballador i ignoren el tipus de treball que aquests realitzen. Per a 13 dels països de l’OCDE, mesuro les habilitats dels treballadors utilitzant la puntuació en exàmens individuals i les habilitats requerides per les seves professions amb dades de requisits ocupacionals de la Xarxa d’Informació Ocupacional. Mesuro 1) la correlació entre les habilitats i els requisits ocupacionals a cada país i 2) el percentatge de treballadors el desajust dels quals és superior a 50. Mostro que les mesures de desajust que proposo tenen una correlació negativa amb la productivitat laboral agregada superior a les mesures existents. En el segon capítol, col·laborant amb en Andrii Parkhomenko, estudiem la relació entre les prestacions d’atur i el canvi d’ocupació. Pot afectar el nivell de les prestacions d’atur al tipus de treball posterior a l’atur? Utilitzant dues bases de dades d’Estats Units, el SIPP i el NLSY79, documentem nous resultats envers la relació entre les prestacions d’atur i el canvi d’ocupació. Primerament, els aturats que tenen dret a prestacions més altes canvien d’ocupació en menor freqüència. En segon lloc, entre els que si canvien d’ocupació, les prestacions més altes tenen una correlació positiva amb el requisit d’habilitats en la nova ocupació. Finalment, el primer resultat és més pronunciat per a treballadors que tenen una permanència més llarga a la seva antiga ocupació i, en canvi, en el segon resultat, es més pronunciat entre els que tenen una permanència més curta. Proposem un model d’agents i llocs de treball heterogenis per estudiar l’efecte de les prestacions d’atur en els sous i el tipus d’ocupacions de treballadors que han estat a l’atur. El model estimat ens permet mostrar que, proporcionant prestacions més altes a treballadors amb menys experiència, el resultat és de sous mitjans més alts. En el tercer capítol, col·laborant amb la Fane Groes, la Daniela Iorio, la Mallory Leung i el Raul Santaeulalia-Llopis, estudiem els factors que determinen l’èxit de la fertilització in vitro (FIV), utilitzant dades administratives de Dinamarca (1995-2009). Trobem que l’educació materna afecta de manera significativa a l’èxit de FIV (nascut viu). Comparant les fertilitzades que no van acabar l’educació secundària envers les que tenen un diploma universitari o de secundària, tenen un 21% i un 13% més de probabilitat d’aconseguir un nascut viu a través de FIV, respectivament. Argumentem que el gradient d’educació reflexa diferències en productivitat en FIV (com de bé les dones segueixen les instruccions del tractament de FIV) i en factors psicològics (com les afecta assumir el tractament). Desenvolupem un model dinàmic de dones utilitzant la tecnologia de FIV, on les dones tenen productivitats diferents en FIV i nivells diferents d’estrès psicològic associat al tractament. En el model, les dones equilibren la probabilitat positiva d’obtenir un fill i el cost psicològic del tractament. El model estimat demostra que el 95% del gradient es pot explicar amb les diferencies en la productivitat en FIV. |
|---|