Water use patterns and physiological interactions in Submediterranean mixed forests: methodological challenges and implications for ecohydrology
En aquesta tesi hem estudiat el comportament fisiològic i els patrons de l’ús de l’aigua en relació a la sequera en pins i roures submediterranis, tant en experiments de laboratori com en condicions de camp. El nostre treball es basa en l’anàlisi d’isòtops estables d’aigua en combinació amb altres e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/64406 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/405511 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Isòtops Estables Mediterrani Ecologia Forestal Isótopos Estables Mediterráneo Ecología Forestal Stable Isotopes Mediterranean Forest Ecology Fisiologia Vegetal 574 |
| Sumario: | En aquesta tesi hem estudiat el comportament fisiològic i els patrons de l’ús de l’aigua en relació a la sequera en pins i roures submediterranis, tant en experiments de laboratori com en condicions de camp. El nostre treball es basa en l’anàlisi d’isòtops estables d’aigua en combinació amb altres eines fisiològiques, i hem desenvolupat dos aproximacions, una més metodològica i una altra més ecològica. A l’hora d’establir el marc metodològic, en primer lloc es va analitzar la interferència que els contaminants orgànics en els anàlisis isotòpics amb espectroscòpia d’infrarojos i en segon lloc, la divergència isotòpica existent entre la precipitació, l’aigua del sòl i del xilema. En aquest sentit, vam associar quest fenomen a l’evaporació directa des de la branca però no a l’existència de diverses fonts d’aigua en el sòl. Finalment, una vegada considerats els efectes del fraccionament, vam observar que els roures són capaços de mantenir la seua activitat fisiològica en condicions hídriques més limitants que els pins, degut a la seva capacitat d’accés a fonts d’aigua més estables. En canvi, els pins es veuen més limitats estomàtica i hidràulicament, el que es tradueix en conseqüències negatives per la assimilació de carbó y per tant, en la supervivència a llarg termini. |
|---|