Nens que escriuen i nens que parlen
En aquest article estudiarem, a través de diverses obres catalanes, algunes variants de la iconografia de la Mare de Déu amb el Nen que escriu. Revisarem com aquest motiu, notablement polisèmic i de gran èxit en el corrent artístic denominat "gòtic internacional", es concreta en tres exemp...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:235333 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/235333 https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/locus.368 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Pintura Llibres il·luminats Retaule Gòtic Catalunya Iconografia Crist Mare de Déu Jutge Escriptura Painting Illuminated manuscript Altarpiece Gothic Catalonia Iconography Christ Virgin Judge Writing |
| Resumo: | En aquest article estudiarem, a través de diverses obres catalanes, algunes variants de la iconografia de la Mare de Déu amb el Nen que escriu. Revisarem com aquest motiu, notablement polisèmic i de gran èxit en el corrent artístic denominat "gòtic internacional", es concreta en tres exemples: en l'única miniatura coneguda del Levador del plat de pobres vergonyants, un còdex desaparegut que va pertànyer a l'església de Santa Maria del Mar, de Barcelona; en la Mare de Déu amb el Nen, les virtuts cardinals i altres figures, que fou probablement la taula cimera del Retaule de sant Jordi de la Generalitat, pintat per Bernat Martorell; i en el compartiment principal del Retaule de la Mare de Déu i sant Vicenç Ferrer, de Pere Garcia de Benavarri. Els ingredients escatològics i d'altres tipus, fornits pels contextos on s'insereixen aquestes representacions, legitimen, com veurem, la interpretació d'aquests "nens" que escriuen, que llegeixen o que parlen com una opció de representació medieval de Crist Jutge. En aquest cas, però, sota una fórmula que renuncia als accents més majestuosos i cruents del Judici per adoptar una forma amable i fins i tot tendra, que afavoreix, a més, la comunicació amb el donant, individual o col·lectiu. Els exemples catalans estudiats, d'altra banda, permeten establir vincles compositius i significatius amb destacades obres europees i apropar-nos, així, a la circulació de motius i models entre els anys 1390 i 1460, aproximadament. |
|---|