Physical and Biogeochemical Impacts of Deep Bottom Trawling in Sedimentary Environments of the Western Mediterranean
La pesca d’arrossegament és considerada una de les activitats antròpiques més nocives pel medi marí, degut a la seva extensió global, i l’elevada freqüència i intensitat. Com que aquest art està en contacte continu amb el fons marí, pot modificar la morfologia del fons i resuspendre grans volums de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670718 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/670718 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Implementació Pesca d'arrossegament Pesca de arrastre Bottom trawling Sedimentació Sedimentación Sedimentation Biogeoquímica Biogeochemistry Ciències Experimentals 504 |
| Resumo: | La pesca d’arrossegament és considerada una de les activitats antròpiques més nocives pel medi marí, degut a la seva extensió global, i l’elevada freqüència i intensitat. Com que aquest art està en contacte continu amb el fons marí, pot modificar la morfologia del fons i resuspendre grans volums de sediment, que poden ser advectats, erosionant els caladors i alterant les propietats del sediment. Amb la expansió global de la pesca d’arrossegament a caladors més profunds des dels anys 1950, s’estima que els impactes ocasionats per aquesta activitat poden ser intensificats, però encara hi ha una manca d’estudis d’aquests. L’objectiu d’aquesta tesi era estudiar els impactes físics i biogeoquímics de la pesca d’arrossegament profunda al marge occidental Mediterrani. Els impactes físics es van estudiar als canyons submarins catalans mitjançant l’anàlisi de més de 30 testimonis de sediment dels flancs i eixos dels sis canyons més importants de la costa. Aquest estudi va observar que els caladors, als flancs dels canyons, estaven erosionats, i aquest sediment és desplaçat als eixos dels canyons, duplicant i quadruplicant els ritmes de sedimentació degut a la expansió dels caladors a ambients més profunds als anys 1960 i 1970. Aquest impacte només s’observa en zones properes als caladors, i els ritmes de sedimentació induïts per la pesca disminueixen a major distància dels caladors. Un segon augment en el ritme de sedimentació va ser identificat en un dels canyons al principi dels 2000 degut a una modernització recent de la flota d’arrossegament, ressaltant la relació entre la tecnificació de la flota i les alteracions en els règims sedimentaris. Aquestes alteracions físiques del fons marí també modifiquen la biogeoquímica dels caladors, disminuint el contingut de matèria orgànica. Al Golf de Castellammare (Sicília), l’acumulació de matèria orgànica fresca i nutritiva en un calador erosionat i empobrit en nutrients (20-60 % menys matèria orgànica) va estimular la resposta microbiana. Tot i això, la elevada freqüència dels vaixells d’arrossegament ràpidament erosiona aquest sediment recent, inhibint la recuperació dels caladors del Golf de Castellammare. Aquest fet ens va suggerir que èpoques de veda podrien mitigar els impactes de la pesca d’arrossegament. No obstant, la comparació de testimonis de sediment agafats en diferents èpoques, incloent al final d’una veda de 2 mesos, als caladors del canyó de Palamós va demostrar que aquesta estratègia és insuficient per mitigar els impactes de la pesca d’arrossegament. El contingut de matèria orgànica als caladors estaven especialment empobrits en els compostos més làbils (52-70 % menys), perjudicant la preservació de matèria orgànica als sediments profunds i reduint la qualitat nutritiva dels caladors, el qual podria tenir impactes transcendentals a les comunitats bentòniques, incloent les espècies comercials. Aquests impactes van persistir durant totes les èpoques de mostreig, fins i tot després de la veda, degut als baixos ritmes de sedimentació en aquesta zona. Aquests resultats ressalten la vulnerabilitat i baixa resiliència d’ambients profunds, i recalca que la pesca d’arrossegament profunda perjudica la integritat dels fons marí més enllà de la seva capacitat de recuperació. Considerant l’expansió global dels caladors de pesca d’arrossegament, aquests impactes podrien ocórrer en talussos continentals a escala global. |
|---|