Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmica

La tesi aproxima les anàlisis en economia de l'habitatge amb els móns de l'economia regional i urbana i pretén bastir a la comunitat científica de nous instruments d'anàlisi econòmica del bé habitatge i del funcionament del mercat residencial en un context de moviments centrífugs de l...

Full description

Bibliographic Details
Author: Mascarilla i Miró, Oscar
Format: doctoral thesis
Status:Published version
Publication Date:2000
Country:España
Institution:CBUC, CESCA
Repository:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/2886
Online Access:http://www.tdx.cat/TDX-1109109-131834
http://hdl.handle.net/10803/2886
Access Level:Open access
Keyword:Urbanisme
Habitatge
Sòl urbanitzable
Economia urbana
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
332
id ES_c84ebcd30385b65402232ee3c37ae6f2
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/2886
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmica
title Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmica
spellingShingle Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmica
Mascarilla i Miró, Oscar
Urbanisme
Habitatge
Sòl urbanitzable
Economia urbana
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
332
title_short Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmica
title_full Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmica
title_fullStr Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmica
title_full_unstemmed Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmica
title_sort Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmica
dc.creator.none.fl_str_mv Mascarilla i Miró, Oscar
author Mascarilla i Miró, Oscar
author_facet Mascarilla i Miró, Oscar
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Hortalà i Arau, Joan
Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
dc.subject.none.fl_str_mv Urbanisme
Habitatge
Sòl urbanitzable
Economia urbana
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
332
topic Urbanisme
Habitatge
Sòl urbanitzable
Economia urbana
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
332
description La tesi aproxima les anàlisis en economia de l'habitatge amb els móns de l'economia regional i urbana i pretén bastir a la comunitat científica de nous instruments d'anàlisi econòmica del bé habitatge i del funcionament del mercat residencial en un context de moviments centrífugs de la població i de l'activitat econòmica, des de les grans ciutats cap a assentaments urbans perifèrics <i>(contraurbanització).</i><br/><br/>Defensem la tesi que la contraurbanització continuarà i s'accentuarà a mesura que la "nova economia" i "la nova dinàmica econòmica global", ambdues lligades a les noves tecnologies i a l'us d'internet, es consolidin i generalitzin, atès que afebleixen les economies d'aglomeració. Tanmateix, aquest nou paradigma que plantegem, ens porta a <i>discutir la tesi segons la qual les grans aglomeracions urbanes siguin els únics centres econòmics rellevants.</i> En un entorn de gran terciarització de la societat i dins aquesta nova <i>"era de la informació"</i>, s'accentua un canvi en l'estil de vida dels individus i en les estructures dels mercats residencial i laboral, atès que els costos de transport i accessibilitat tendeixen a reduir-se significativament, mentre que la motorització de la població, les noves telecomunicacions i la progressiva implantació de les noves formes de treball permeten habitar la distància. Així, es pot predir un suavitzament progressiu del nivell jeràrquic dels sistemes urbans, com conseqüència de l'aparició d'aquests nous elements antijeràrquics en els nous processos econòmics i territorials, accentuant la diversificació espacial del sistema productiu i residencial tot implicant un procés de reasignació de recursos en l'espai a través de processos d'arbitratge.<br/><br/>En aquest marc <i>el preu del sòl i habitatge</i>, i en concret la consideració de l'individu vers més espai residencial a menor preu i menys diseconomies de congestió, es constitueix com la força centrífuga rellevant que origina el concepte de <i>"ciutat difusa"</i> o <i>"ciutat regió"</i> en termes funcionals. Els actors del fenomen de contraurbanització per tant, a banda de les empreses, són individus que no troben la relació preu-qualitat de l'habitatge desitjada dins una aglomeració urbana en les primeres etapes del cicle vital i per aquells que en una etapa posterior, bàsicament en períodes d'estabilitat econòmica i de formació familiar, tenen el desig de millora i d'ajust de preferències residencials i opten per la reposició residencial.<br/><br/>D'altra banda atenent els plantejaments abans esmentats l'anàlisi teòrica que plantegem també fa una anàlisi del procés d'arbitratge en el mercat residencial que <i>reassigna la població seguint criteris de maximització d'utilitat,</i> tot considerant que accions estatals, com la recent liberalització del mercat del sòl o l'establiment de determinades infraestructures de comunicacions, poden accentuar aquesta reasignació de recursos en l'espai de manera que proposem que els criteris d'avaluació de projectes públics tinguin en compte <i>el principi de neutralitat i compensació espacial.</i><br/><br/>Alhora, hem considerat el paper dels costos de transport i d'accessibilitat entre les localitzacions residencial i laboral, lligant els enfocaments de l'economia urbana derivada d'Alonso (amb T(x) com costos intraurbans) amb els de la nova geografia econòmica de Krugman (amb "tau" com costos interurbans). La irrupció de les innovacions tecnològiques en telecomunicacions, el teletreball, internet, la digitalització, en aquests models i en un marc de globalització equival a una tendència dels costos (T(x) i "tau") a reduir-se significativamente implicant una <i>reducció dels beneficis d'aglomeració.</i> Les conseqüències que se'n deriven són un procés d'arbitratge entre els diferents submercats residencials d'una àrea urbana funcional incidint en la difusió de la urbanització i propiciant una tendència cap a la convergència en preus de l'habitatge dins aquesta.<br/><br/>Empíricament hem considerat l'àrea funcional de Barcelona com el concepte de ciutat a tenir en compte en termes de ser <i>un únic mercat residencial</i>,perquè la xarxa urbana de <i>municipis que el configuren són substitutius imperfectes</i> entre ells, en termes de localització residencial de l'individu. En concret, l'àrea funcional que plantegem la configuren els municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i d'altres fora d'aquesta, com ara Manresa, Igualada i Vic, però que hi tenen una accessibilitat, ràpida i fàcil.<br/><br/>Hem optat per un estudi empíric indicatiu de la <i>revelació de preferències</i> a partir de l'observació de les eleccions dels individus en relació a les variables del mercat residencial que els individus tenen en compte quan opten per una localització residencial diferent a la laboral, entenent que si ambdues localitzacions són diferents i l'individu no opta per mudar-se prop de la localització laboral és per què revela preferida la localització residencial. En aquest sentit, <i>observant les eleccions residencials esmentades podem estimar les preferències subjacents en què es basen</i> i que han generat tals eleccions.<br/><br/>Els resultats de l'anàlisi han estat coherents amb el marc teòric plantejat en el treball. Així, eIs resultats de l'estimació demostren que el sòl més proper al <i>"central business district"</i> (CBD), que representa Barcelona i municipis continus de l'AMB, és el que té associats menors temps de desplaçament, essent preferit en igualtat de condicions, i per tant, és el més demandat i el més car. Alhora, la gran aglomeració de l'activitat econòmica en aquest nucli implica una competència entre eIs diversos usos del sòl (comercial, oficines o habitatge) que incrementa el seu preu, implicant la dispersió residencial cap a la perifèria residencial substitutiva. Relacionat amb els dos arguments esmentats el model demostra la següent relació: El sòl i per tant l'habitatge, és més car a les zones de major activitat econòmica; un determinat espai està formada per submercats residencials definits per àrees urbanes funcionals amb unes característiques pròpies dins la jerarquia de xarxes urbanes i amb unes fronteres que es van difuminant progressivament a mesura que ens allunyem del CBD.
publishDate 2000
dc.date.none.fl_str_mv 2000
2009
2009
2011
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://www.tdx.cat/TDX-1109109-131834
http://hdl.handle.net/10803/2886
url http://www.tdx.cat/TDX-1109109-131834
http://hdl.handle.net/10803/2886
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869419274623254528
spelling Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmicaMascarilla i Miró, OscarUrbanismeHabitatgeSòl urbanitzableEconomia urbanaCiències Jurídiques, Econòmiques i Socials332La tesi aproxima les anàlisis en economia de l'habitatge amb els móns de l'economia regional i urbana i pretén bastir a la comunitat científica de nous instruments d'anàlisi econòmica del bé habitatge i del funcionament del mercat residencial en un context de moviments centrífugs de la població i de l'activitat econòmica, des de les grans ciutats cap a assentaments urbans perifèrics <i>(contraurbanització).</i><br/><br/>Defensem la tesi que la contraurbanització continuarà i s'accentuarà a mesura que la "nova economia" i "la nova dinàmica econòmica global", ambdues lligades a les noves tecnologies i a l'us d'internet, es consolidin i generalitzin, atès que afebleixen les economies d'aglomeració. Tanmateix, aquest nou paradigma que plantegem, ens porta a <i>discutir la tesi segons la qual les grans aglomeracions urbanes siguin els únics centres econòmics rellevants.</i> En un entorn de gran terciarització de la societat i dins aquesta nova <i>"era de la informació"</i>, s'accentua un canvi en l'estil de vida dels individus i en les estructures dels mercats residencial i laboral, atès que els costos de transport i accessibilitat tendeixen a reduir-se significativament, mentre que la motorització de la població, les noves telecomunicacions i la progressiva implantació de les noves formes de treball permeten habitar la distància. Així, es pot predir un suavitzament progressiu del nivell jeràrquic dels sistemes urbans, com conseqüència de l'aparició d'aquests nous elements antijeràrquics en els nous processos econòmics i territorials, accentuant la diversificació espacial del sistema productiu i residencial tot implicant un procés de reasignació de recursos en l'espai a través de processos d'arbitratge.<br/><br/>En aquest marc <i>el preu del sòl i habitatge</i>, i en concret la consideració de l'individu vers més espai residencial a menor preu i menys diseconomies de congestió, es constitueix com la força centrífuga rellevant que origina el concepte de <i>"ciutat difusa"</i> o <i>"ciutat regió"</i> en termes funcionals. Els actors del fenomen de contraurbanització per tant, a banda de les empreses, són individus que no troben la relació preu-qualitat de l'habitatge desitjada dins una aglomeració urbana en les primeres etapes del cicle vital i per aquells que en una etapa posterior, bàsicament en períodes d'estabilitat econòmica i de formació familiar, tenen el desig de millora i d'ajust de preferències residencials i opten per la reposició residencial.<br/><br/>D'altra banda atenent els plantejaments abans esmentats l'anàlisi teòrica que plantegem també fa una anàlisi del procés d'arbitratge en el mercat residencial que <i>reassigna la població seguint criteris de maximització d'utilitat,</i> tot considerant que accions estatals, com la recent liberalització del mercat del sòl o l'establiment de determinades infraestructures de comunicacions, poden accentuar aquesta reasignació de recursos en l'espai de manera que proposem que els criteris d'avaluació de projectes públics tinguin en compte <i>el principi de neutralitat i compensació espacial.</i><br/><br/>Alhora, hem considerat el paper dels costos de transport i d'accessibilitat entre les localitzacions residencial i laboral, lligant els enfocaments de l'economia urbana derivada d'Alonso (amb T(x) com costos intraurbans) amb els de la nova geografia econòmica de Krugman (amb "tau" com costos interurbans). La irrupció de les innovacions tecnològiques en telecomunicacions, el teletreball, internet, la digitalització, en aquests models i en un marc de globalització equival a una tendència dels costos (T(x) i "tau") a reduir-se significativamente implicant una <i>reducció dels beneficis d'aglomeració.</i> Les conseqüències que se'n deriven són un procés d'arbitratge entre els diferents submercats residencials d'una àrea urbana funcional incidint en la difusió de la urbanització i propiciant una tendència cap a la convergència en preus de l'habitatge dins aquesta.<br/><br/>Empíricament hem considerat l'àrea funcional de Barcelona com el concepte de ciutat a tenir en compte en termes de ser <i>un únic mercat residencial</i>,perquè la xarxa urbana de <i>municipis que el configuren són substitutius imperfectes</i> entre ells, en termes de localització residencial de l'individu. En concret, l'àrea funcional que plantegem la configuren els municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i d'altres fora d'aquesta, com ara Manresa, Igualada i Vic, però que hi tenen una accessibilitat, ràpida i fàcil.<br/><br/>Hem optat per un estudi empíric indicatiu de la <i>revelació de preferències</i> a partir de l'observació de les eleccions dels individus en relació a les variables del mercat residencial que els individus tenen en compte quan opten per una localització residencial diferent a la laboral, entenent que si ambdues localitzacions són diferents i l'individu no opta per mudar-se prop de la localització laboral és per què revela preferida la localització residencial. En aquest sentit, <i>observant les eleccions residencials esmentades podem estimar les preferències subjacents en què es basen</i> i que han generat tals eleccions.<br/><br/>Els resultats de l'anàlisi han estat coherents amb el marc teòric plantejat en el treball. Així, eIs resultats de l'estimació demostren que el sòl més proper al <i>"central business district"</i> (CBD), que representa Barcelona i municipis continus de l'AMB, és el que té associats menors temps de desplaçament, essent preferit en igualtat de condicions, i per tant, és el més demandat i el més car. Alhora, la gran aglomeració de l'activitat econòmica en aquest nucli implica una competència entre eIs diversos usos del sòl (comercial, oficines o habitatge) que incrementa el seu preu, implicant la dispersió residencial cap a la perifèria residencial substitutiva. Relacionat amb els dos arguments esmentats el model demostra la següent relació: El sòl i per tant l'habitatge, és més car a les zones de major activitat econòmica; un determinat espai està formada per submercats residencials definits per àrees urbanes funcionals amb unes característiques pròpies dins la jerarquia de xarxes urbanes i amb unes fronteres que es van difuminant progressivament a mesura que ens allunyem del CBD.<i>This doctoral thesis presents a theory economic analysis of counter-urbanization and residential location and a model of spatial location of economic agents within a given territory. Provided some plausible conditions obtain, the optimum location is generated. Special attention is paid to the impacts of transportation cost decrease on urban dispersion.<br/><br/>We estimate a model of commuting using some desirable residential and workplace amenities between 19 origin and 19 destination jurisdictions in the Barcelona metropolitan area. Our main result is that dispersion in non-monocentric cities becomes increasingly when the transportation cost is sufficiently· low and compensation for commutes takes the form of both lower housing prices and higher wages. </i>Universitat de BarcelonaHortalà i Arau, JoanUniversitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica2011200920002009info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfhttp://www.tdx.cat/TDX-1109109-131834http://hdl.handle.net/10803/2886TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/28862026-06-14T12:46:07Z
score 15.198674

Similar Items