Desenvolupament d'un Protocol d'Alarma Primerenca per a la detecció de patògens en aigües residuals
En els darrers anys, la combinació d’escassetat hídrica i una meteorologia cada cop més irregular ha fet que la regeneració d’aigua sigui una necessitat creixent, especialment en zones mediterrànies. En aquest context, les solucions basades en la natura (SbN) es presenten com una via rellevant per a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2026 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:dnet:upcommonspor::d0cfa1318b55bba48ea13ee472bcb388 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/460945 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Machine learning Constructed wetlands Natural disaster warning systems Water--Purification Protocol d’Alarma Primerenca Machine Learning Dades sintètiques ML Solucions basades en la naturalesa SUDOE Aigua regenerada Recurs hídric Escassetat hídrica Risc microbiològic Aiguamolls artificials Imputació supervisada SbN Aprenentatge automàtic Zones humides artificials Catàstrofes naturals--Sistemes d'alerta Aigua--Depuració Àrees temàtiques de la UPC::Informàtica::Intel·ligència artificial::Aprenentatge automàtic Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Enginyeria ambiental::Tractament de l'aigua |
| Sumario: | En els darrers anys, la combinació d’escassetat hídrica i una meteorologia cada cop més irregular ha fet que la regeneració d’aigua sigui una necessitat creixent, especialment en zones mediterrànies. En aquest context, les solucions basades en la natura (SbN) es presenten com una via rellevant per afrontar la pressió sobre el recurs. Entre aquestes, els aiguamolls artificials s’han consolidat com una tecnologia capaç d’afavorir la regeneració d’aigua i facilitar-ne el reaprofitament mitjançant la regeneració. Tanmateix, el seu potencial es veu limitat quan no es disposa d’eines sòlides per detectar i anticipar el risc microbiològic, ja que la dificultat de predir episodis associats a patògens/indicadors condiciona la fiabilitat operativa i la confiança en la reutilització. Es planteja i s’aplica un Protocol d’Alarma Primerenca per detectar i gestionar el risc microbiològic en aigua residual regenerada tractada amb un sistema d’aiguamoll artificial i una planta de regeneració, utilitzant com a cas d’estudi Can Cabanyes (Granollers). La base del protocol és la integració de dades de qualitat d’aigua i meteorologia. Un dels primers reptes en la anàlisis de la qualitat de l’aigua és que no sempre s’obtenen dades. La manca d’aquestes dades que es pot aplicar a qualsevol estudi d’altres àmbits s’ha volgut generar mitjançant el tractament de valors faltants mitjançant amb l’imputació supervisada iterativa de dades sintètiques mitjançant Machine Learning (ML). Mitjançant el ML s’ha pogut identificar les variables que permeten estimar el risc en el moment actual i anticipar-lo en un horitzó curt, amb l’objectiu de donar suport a la presa de decisions en la gestió quotidiana de l’aigua regenerada. A partir del Protocol d’Alerta Primerenca i la fixació de llindars independents per qualsevol aiguamoll s’ha pogut identificar el amb llindars i criteris de decisió orientats a l’acció. Aquest format facilita que equips de gestió puguin interpretar ràpidament el nivell de risc i activar respostes proporcionals. El treball incorpora una guia de replicabilitat per facilitar la transferència del protocol a altres aiguamolls. Aquesta guia recull decisions prèvies necessàries, variables mínimes, freqüència de mostreig recomanable, estructura de les dades i criteris bàsics de validació i seguiment. En conjunt, la proposta apunta cap a una gestió més eficient, segura i sostenible del recurs hídric, especialment rellevant en el context mediterrani i en l’àmbit SUDOE. |
|---|