Les cavitats de la serra de na Burguesa
[cat] Presentam la descripció i topografia de nou formacions endocàrstiques situades a les pedreres de Son Quint en el terme de Palma (Mallorca) a la serra de na Burguesa. Les més conegudes, les coves del Pilar, varen ser topografiades pel grup EME de Palma a mitjans dels anys 50 (...
| Autores: | , , , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | endins:Endins_2005v27p047 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/endins/index/assoc/Endins_2/005v27p0/47.dir/Endins_2005v27p047.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/endins/document/Endins_2005v27p047 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Geology History |
| Sumario: | [cat] Presentam la descripció i topografia de nou formacions endocàrstiques situades a les pedreres de Son Quint en el terme de Palma (Mallorca) a la serra de na Burguesa. Les més conegudes, les coves del Pilar, varen ser topografiades pel grup EME de Palma a mitjans dels anys 50 (la topografia no s’ha trobat), després l’any 1960 pel grup GES de Barcelona i en el 2005 pel nostre equip. La topografia actual de la cavitat presenta notables diferències amb la publicada per MONTORIOL (1963). En primer lloc documentam sales abans no topografiades, i en segon, les mines de guix associades a la cavitat que només s’havien topografiat parcialment. La hipòtesi de CAÑIGUERAL (1949), referent a la dissolució dels guixos dels jaciments que acompanyen algunes cavernes de la serra de na Burguesa, és més que vàlida a les coves del Pilar, i sens dubte, el buit deixat per la dissolució dels guixos del Triàsic per davall de les calcàries del Lias inferior n’ha participat notòriament en l’espeleogènesi. Les coves del Pilar tenen un recorregut de 450 m i una de les sales més grans d’entre les cavitats de la serra de na Burguesa, la sala Caverna des Caos, amb 3000 m2. La cavitat ha tingut un ús turístic (al voltants dels anys 30) i un ús miner (dels anys 20 fins a començaments dels 50 ?). Les mines de guix presenten a l’actualitat 400 m distribuïdes en quatre galeries principals. Els guixos del Triàsic no afloren i només es troben a l’interior de les mines de les coves del Pilar i algunes cavitats properes com ara la cova des Ratot i la cova des Guix, que ha vist la llum degut a l’explotació d’una pedrera, actualment abandonada. A l’exterior de les mines hi ha restes de quatre forns de guix, elements curiosament ignorats a la bibliografia mallorquina, per la qual cosa presentam la planimetria. Entre les altres cavitats estudiades, totes de modestes dimensions, cal destacar la cova des Paleonivells amb concrecionament epiaquàtic, la cova des Ratot amb espeleotemes botrioïdals i la cova dets Escolapis que ha sofert processos d’esfondrament durant el segle XX. Per acabar, d’entre els materials paleontològics del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears, n’hi ha de provinents de les coves del Pilar, dels què fem una breu ressenya. |
|---|