Neurobiological and psychopathological mechanisms of central sensitization in fibromyalgia and osteoarthritis

Introducció. Les condicions de dolor crònic com l’artrosi (OA) i la fibromiàlgia (FM) es caracteritzen per la sensibilització al dolor, que implica mecanismes tant neurofisiològics com psicopatològics. Comprendre les vies específiques de sensibilització en aquestes patologies és essencial per desenv...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Doreste Soler, Andrea
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/695732
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/695732
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Fibromiàlgia
Fibromyalgia
Fibromialgia
Psicopatologia
Psychopathology
Psicopatología
PAI
Ciències de la Salut
159.9
Descripción
Sumario:Introducció. Les condicions de dolor crònic com l’artrosi (OA) i la fibromiàlgia (FM) es caracteritzen per la sensibilització al dolor, que implica mecanismes tant neurofisiològics com psicopatològics. Comprendre les vies específiques de sensibilització en aquestes patologies és essencial per desenvolupar tractaments eficaços. Aquest treball integra els resultats de quatre estudis per examinar les alteracions funcionals cerebrals, les respostes farmacològiques i els perfils psicològics associats a la sensibilització al dolor en l’OA i la FM. Metodologia. Els estudis van emprar una combinació de ressonància magnètica funcional (fMRI), assaigs farmacològics i avaluacions psicològiques. Dos estudis de neuroimatge van analitzar la connectivitat cerebral en estat de repòs en pacients amb OA i FM sensibilitzats al dolor, comparant-los amb controls sans. Un assaig aleatoritzat, doble cec, controlat amb placebo i creuat va avaluar els efectes del Tapentadol sobre les respostes cerebrals al dolor en pacients amb OA. A més, dos estudis transversals van avaluar trets psicopatològics en pacients amb FM utilitzant l’Inventari d’Avaluació de la Personalitat (PAI) per identificar trastorns afectius i característiques de personalitat relacionades amb el dolor crònic. Resultats. La neuroimatge va revelar patrons diferents d’alteració de la connectivitat cortical: els pacients amb OA mostraven una connectivitat reduïda a la ínsula, mentre que els pacients amb FM presentaven alteracions generalitzades a la cort sensoriomotora, reflectint una amplificació central del dolor. Contràriament al que s’esperava, el Tapentadol va augmentar l’activació cerebral en àrees relacionades amb el dolor i es va associar amb puntuacions subjectives de dolor més altes, suggerint una potenciació paradoxal de la sensibilització al dolor. Les avaluacions psicopatològiques van identificar una alta prevalença de trastorns afectius, especialment depressió i ansietat, juntament amb trets de personalitat del clúster C en pacients amb FM. Cal destacar la distinció entre el trastorn depressiu persistent (TDP) i la depressió major (DM), sent el TDP associat a perfils cognitius i emocionals específics i una major inestabilitat emocional, amb més impacte de la FM. Conclusions. Aquests resultats integrats posen de manifest la naturalesa multifactorial de la sensibilització al dolor en l’OA i la FM, impulsada per factors tant neurobiològics com psicològics. Els efectes paradoxals dels opioides, els patrons diferenciats de connectivitat cerebral i els perfils psicopatològics específics subratllen la necessitat d’enfocaments personalitzats i multidisciplinaris en la gestió del dolor crònic, anant més enllà del control simptomàtic per abordar els mecanismes subjacents de la sensibilització al dolor.