Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòstica

Antecedents. Els extractes obtinguts a partir de les fonts al·lergògenes completes sovint són barreges mal definides d’al·lèrgens principals, al·lèrgens de reactivitat encreuada (RE) i material no al·lergogen. Quan són utilitzades en els mètodes diagnòstics de sensibilització al·lèrgica (“in vivo” i...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Garriga Baraut, Maria Teresa
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2015
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/325695
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/325695
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Al·lèrgia
Alergia
Alergy
Diagnòstic molecular
Diagnóstico molecular
Molecular diagnosis
Polisensibilització
Polisensibilización
Polisensitization
Ciències de la Salut
6
id ES_c745eca7c39a94099fbcfb60c9e9f95a
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/325695
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòstica
title Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòstica
spellingShingle Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòstica
Garriga Baraut, Maria Teresa
Al·lèrgia
Alergia
Alergy
Diagnòstic molecular
Diagnóstico molecular
Molecular diagnosis
Polisensibilització
Polisensibilización
Polisensitization
Ciències de la Salut
6
title_short Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòstica
title_full Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòstica
title_fullStr Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòstica
title_full_unstemmed Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòstica
title_sort Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòstica
dc.creator.none.fl_str_mv Garriga Baraut, Maria Teresa
author Garriga Baraut, Maria Teresa
author_facet Garriga Baraut, Maria Teresa
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Labrador-Horrillo, Moisés
Bosch Gil, Josep Àngel
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
dc.subject.none.fl_str_mv Al·lèrgia
Alergia
Alergy
Diagnòstic molecular
Diagnóstico molecular
Molecular diagnosis
Polisensibilització
Polisensibilización
Polisensitization
Ciències de la Salut
6
topic Al·lèrgia
Alergia
Alergy
Diagnòstic molecular
Diagnóstico molecular
Molecular diagnosis
Polisensibilització
Polisensibilización
Polisensitization
Ciències de la Salut
6
description Antecedents. Els extractes obtinguts a partir de les fonts al·lergògenes completes sovint són barreges mal definides d’al·lèrgens principals, al·lèrgens de reactivitat encreuada (RE) i material no al·lergogen. Quan són utilitzades en els mètodes diagnòstics de sensibilització al·lèrgica (“in vivo” i/o “in vitro”), sovint no permeten un diagnòstic precís de l’al·lergen responsable de la simptomatologia, sobretot en els pacients sensibilitzats a més d’una font al·lergògena. Els avenços en la caracterització d’al·lèrgens (biologia molecular i tècniques de DNA recombinant) han permès que disposem de noves eines diagnòstiques, com els al·lèrgens recombinants i els naturals purificats. Objectius. Capítol I. Definir el patró molecular específic de sensibilització al·lergènica en pacients adults polisensibilitzats a diferents espècies de pol·len de la zona de Barcelona i Roma (Itàlia). Capítol II. Definir patrons moleculars específics de sensibilització al·lergènica en pacients pediàtrics amb al·lèrgia alimentària polisensibilitzats de la regió Mediterrània (Barcelona).Mètodes. 156 pacients adults amb símptomes respiratoris sensibilitzats mitjançant proves cutànies intraepidèrmiques (SPT) a tres o més espècies botàniques de diferent pol·len i, 192 pacients pediàtrics diagnosticats d’al·lèrgia alimentària sensibilitzats a tres o més espècies d'aliments diferents mitjançant SPT. L’SPT es va realitzar amb extractes estandarditzats d'al·lèrgens alimentaris i ambientals. Es va mesurar la Immunoglobulina E (IgE) total sèrica, les IgE específiques (ImmunoCAP, Phadia) als al·lèrgens que foren positius mitjançant SPT i enfront una micromatriu d’al·lèrgens recombinants i naturals purificats (ImmunoCAP ISAC®). Resultats. Capítol I. Els pacients polisensibilitzats de la nostra zona són veritablement al·lèrgics a diverses espècies botàniques de pol·len ja que el percentatge de la sensibilització a al·lèrgens de RE és baix. La sensibilització a proteïnes de la família de les polcalcines s’associava a sensibilització a múltiples espècies de pol·len (≥ 7 espècies botàniques) (p<0,05). A més a més, Bet v 4 i Phl p 7 mostraven correlació estadísticament significativa (p<0,05). Per altra banda, la sensibilització a molècules de la família de les profilines s'associava a sensibilització al pol·len de gramínies i de Mercurialis (p<0,05). En tots els casos s’objectivà positivitat enfront les cinc molècules profilines presents a la micromatriu comercial ISAC® 103 (Phl p 12, Mer a 1, Bet v 2, Ole e 2 i Hev b 8). En els pacients amb al·lèrgia alimentària, la sensibilització a proteïnes transferidores de lípids (LTP) va resultar ser un factor de risc per patir anafilaxi (p<0,05). Tanmateix, no es varen objectivar diferències estadísticament significatives en els nivells mitjans de Pru p 3 entre els pacients amb síndrome d'al·lèrgia oral d’aquells que havien patit clínica d’anafilaxi. Capítol II. La sensibilització més freqüent va ser enfront la proteïna LTP (33%), seguida de la sensibilització a molècules tropomiosines (22%) i parvalbúmines (19%). Pel que fa a la sensibilització a LTP, la molècula més freqüent determinada va ser Pru p 3 (49%), seguida de Jug r 3 (48%), Pla a 3 (42%) i Ara h 9 (78%). En aquesta població d’estudi pediàtrica no es va objectivar associació estadísticament significativa entre la sensibilització a Pru p 3 i la clínica d’anafilaxi deguda a aliments vegetals (p=0,40). Tanmateix, a major edat del pacient, la prevalença d'anafilaxi causada per aliments vegetals també augmentava (p<0,05). Conclusions. L'ús d'al·lèrgens recombinants i naturals purificats per a l'estudi de la sensibilització al·lèrgica en població adulta i pediàtrica polisensibilitzada permet definir les sensibilitzacions genuïnes i les que són conseqüència dels fenòmens de RE amb més precisió diagnòstica. El diagnòstic molecular mitjançant l’ús de micromatrius d’al·lèrgens recombinants i/o naturals purificats (plataforma ISAC®) proporciona informació addicional per aconseguir un millor control de la patologia al·lèrgica. La identificació exacte de l’al·lergen sensibilitzant és un requeriment essencial per obtenir un diagnòstic òptim en el pacient al·lèrgic.
publishDate 2015
dc.date.none.fl_str_mv 2015
2015
2015
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/325695
url http://hdl.handle.net/10803/325695
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 328 p.
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869419143280721920
spelling Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòsticaGarriga Baraut, Maria TeresaAl·lèrgiaAlergiaAlergyDiagnòstic molecularDiagnóstico molecularMolecular diagnosisPolisensibilitzacióPolisensibilizaciónPolisensitizationCiències de la Salut6Antecedents. Els extractes obtinguts a partir de les fonts al·lergògenes completes sovint són barreges mal definides d’al·lèrgens principals, al·lèrgens de reactivitat encreuada (RE) i material no al·lergogen. Quan són utilitzades en els mètodes diagnòstics de sensibilització al·lèrgica (“in vivo” i/o “in vitro”), sovint no permeten un diagnòstic precís de l’al·lergen responsable de la simptomatologia, sobretot en els pacients sensibilitzats a més d’una font al·lergògena. Els avenços en la caracterització d’al·lèrgens (biologia molecular i tècniques de DNA recombinant) han permès que disposem de noves eines diagnòstiques, com els al·lèrgens recombinants i els naturals purificats. Objectius. Capítol I. Definir el patró molecular específic de sensibilització al·lergènica en pacients adults polisensibilitzats a diferents espècies de pol·len de la zona de Barcelona i Roma (Itàlia). Capítol II. Definir patrons moleculars específics de sensibilització al·lergènica en pacients pediàtrics amb al·lèrgia alimentària polisensibilitzats de la regió Mediterrània (Barcelona).Mètodes. 156 pacients adults amb símptomes respiratoris sensibilitzats mitjançant proves cutànies intraepidèrmiques (SPT) a tres o més espècies botàniques de diferent pol·len i, 192 pacients pediàtrics diagnosticats d’al·lèrgia alimentària sensibilitzats a tres o més espècies d'aliments diferents mitjançant SPT. L’SPT es va realitzar amb extractes estandarditzats d'al·lèrgens alimentaris i ambientals. Es va mesurar la Immunoglobulina E (IgE) total sèrica, les IgE específiques (ImmunoCAP, Phadia) als al·lèrgens que foren positius mitjançant SPT i enfront una micromatriu d’al·lèrgens recombinants i naturals purificats (ImmunoCAP ISAC®). Resultats. Capítol I. Els pacients polisensibilitzats de la nostra zona són veritablement al·lèrgics a diverses espècies botàniques de pol·len ja que el percentatge de la sensibilització a al·lèrgens de RE és baix. La sensibilització a proteïnes de la família de les polcalcines s’associava a sensibilització a múltiples espècies de pol·len (≥ 7 espècies botàniques) (p<0,05). A més a més, Bet v 4 i Phl p 7 mostraven correlació estadísticament significativa (p<0,05). Per altra banda, la sensibilització a molècules de la família de les profilines s'associava a sensibilització al pol·len de gramínies i de Mercurialis (p<0,05). En tots els casos s’objectivà positivitat enfront les cinc molècules profilines presents a la micromatriu comercial ISAC® 103 (Phl p 12, Mer a 1, Bet v 2, Ole e 2 i Hev b 8). En els pacients amb al·lèrgia alimentària, la sensibilització a proteïnes transferidores de lípids (LTP) va resultar ser un factor de risc per patir anafilaxi (p<0,05). Tanmateix, no es varen objectivar diferències estadísticament significatives en els nivells mitjans de Pru p 3 entre els pacients amb síndrome d'al·lèrgia oral d’aquells que havien patit clínica d’anafilaxi. Capítol II. La sensibilització més freqüent va ser enfront la proteïna LTP (33%), seguida de la sensibilització a molècules tropomiosines (22%) i parvalbúmines (19%). Pel que fa a la sensibilització a LTP, la molècula més freqüent determinada va ser Pru p 3 (49%), seguida de Jug r 3 (48%), Pla a 3 (42%) i Ara h 9 (78%). En aquesta població d’estudi pediàtrica no es va objectivar associació estadísticament significativa entre la sensibilització a Pru p 3 i la clínica d’anafilaxi deguda a aliments vegetals (p=0,40). Tanmateix, a major edat del pacient, la prevalença d'anafilaxi causada per aliments vegetals també augmentava (p<0,05). Conclusions. L'ús d'al·lèrgens recombinants i naturals purificats per a l'estudi de la sensibilització al·lèrgica en població adulta i pediàtrica polisensibilitzada permet definir les sensibilitzacions genuïnes i les que són conseqüència dels fenòmens de RE amb més precisió diagnòstica. El diagnòstic molecular mitjançant l’ús de micromatrius d’al·lèrgens recombinants i/o naturals purificats (plataforma ISAC®) proporciona informació addicional per aconseguir un millor control de la patologia al·lèrgica. La identificació exacte de l’al·lergen sensibilitzant és un requeriment essencial per obtenir un diagnòstic òptim en el pacient al·lèrgic.Background. Extracts obtained from complete allergenic sources are usually badly defined mixtures of major allergens, cross reactive allergens and non-allergenic material. These extracts often do not allow a precise diagnosis of the allergen responsible for the symptoms (“in vivo” or “in vitro”), especially in patients sensitized to more than one allergenic source. Advances in the characterization of allergens (molecular biology and recombinant DNA techniques), have allowed the development of new diagnostic tools based on purified and recombinant allergens. Objectives. Chapter I. The primary aim of the study was to define specific molecular allergic sensitization patterns in adult patients allergic to multiple pollen species from the area of Barcelona and Rome (Italy). Chapter II. The aim of the study was to define specific molecular allergic sensitisation patterns in paediatric poly-sensitised patients with food allergy from the Mediterranean area (Barcelona). Methods. 156 adult patients referring respiratory symptoms sensitized to three or more botanical species by means of skin prick test (SPT) and 192 pediatric patients referring food allergy sensitized to three or more different food species by means of SPT were included. SPT were performed with standardized food and inhalant allergen extracts. Total serum IgE, specific IgE (sIgE) (ImmunoCAP, Phadia) to those allergens shown positive on the SPT and specific IgE to a panel of recombinant allergens by ImmunoCAP ISAC® platform were measured. Results. Chapter I. Poly-sensitized patients in our area are truly allergic to several botanical species since the percentage of sensitization to panallergens is low. Sensitization to calcium binding proteins was associated to poly-pollen sensitization (≥ 7 botanical species) (p<0,05). Moreover, Bet v 4 and Phl p 7 were correlated (p<0,05).On the other hand, sensitization to profilins was associated to grass pollen and Mercurialis sensitization (p<0,05). In all cases, positivity to the 5 profilin present on the ISAC® platform (Phl p 12, Mer a 1, Bet v2, Ole e 2 and Hev b 8) was found. In patients with food allergy, lipid transfer protein (LTP) sensitization was found to be a risk factor for anaphylaxis (p<0,05). However, differences in mean levels of Pru p 3 did not differ significantly between patients with oral allergy syndrome (OAS) and anaphylaxis. Chapter II. LTP was the most prevalent protein sensitization in our population (33%), followed by tropomyosins (22%) and parvalbumins (19%). Regarding LTP sensitization, the most frequent molecule determined was Pru p 3 (49%), followed by Jug r 3 (48%), Pla a 3 (42%) and Ara h 9 (41%). There was no statistical association between sensitization to Pru p 3 and anaphylaxis due to vegetable foods (p=0.40). However, as the patient’s age increases, the rate of anaphylaxis caused by vegetable foods rises (p<0.05). Conclusions. The use of recombinant and purified allergens for the study of the allergic sensitization of polysensitized adult and pediatric patients and patients with complex allergic disease may help discern genuine sensitization of the patient from cross-reactivity with greater diagnostic accuracy. Multiplexed molecular diagnosis (ISAC® platform) delivers added information useful for the management of allergic patients since the identification of the exact allergen sensitizing the patient is an essential requirement for the optimal diagnosis.Universitat Autònoma de BarcelonaLabrador-Horrillo, MoisésBosch Gil, Josep ÀngelUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina201520152015info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion328 p.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/325695TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/3256952026-06-14T12:46:07Z
score 15.300719