Aplicacions de derivats quirals de l'àcid acetoacètic
Les glicines a,a-disubstituïdes poden actuar com a inhibidors d'enzims o modificar la conformació dels pèptids en els quals són incorporades. A la primera part d'aquesta tesi hem descrit una nova metodologia per preparar a,a-dialquilglicines basada en la utilització de D-ribonolactona (ass...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2001 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/3133 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1107102-134026 http://hdl.handle.net/10803/3133 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Dialquilació Esfingosina Aminoàcid Ciències Experimentals 547 |
| Sumario: | Les glicines a,a-disubstituïdes poden actuar com a inhibidors d'enzims o modificar la conformació dels pèptids en els quals són incorporades. A la primera part d'aquesta tesi hem descrit una nova metodologia per preparar a,a-dialquilglicines basada en la utilització de D-ribonolactona (assequible comercialment) com auxiliar quiral. La primera etapa és la preparació de l'acetoacetat de la 2,3-O-isopropiliden-g-D-ribonolactona. Aquest s'alquila en condicions bàsiques amb iodur de metil o de butil. Els acetoacetats dialquilats s'han preparat mitjançant una etapa de dialquilació diastereoselectiva utilitzant NaH com a base i diversos agents alquilants (bromur de benzil, de 4-bromobenzil, de 2-metilnaftil). A continuació es realitza una etapa de transesterificació i una posterior transposició de Schmidt i s'obtenen els amidoèsters. Finalment una hidròlisi àcida permet obtenir els clorhidrats dels aminoàcids en forma enantiopura. La configuració absoluta va ser assignada preparant les 3-metil-2-pirazolin-5-ones 4,4-disubstituïdes enantiomèricament pures.<br/>A la segona part d'aquesta tesi s'han preparat diversos precursors enantiomèricament purs de l'esfinganina que és el precursor biològic de l'esfingosina. Aquests s'han preparat partint dels 3-oxoestearats de diversos auxiliars quirals (sultama d'Oppolzer, oxazolidinona d'Evans, D-ribonolactona). La primera etapa consisteix en una addició de Michael catalitzada pel salicilaldehiat de níquel (II) i els acceptors de Michael són diversos azodicarboxilats (azodicarboxilat de dietil, de dibenzil, de di-tert-butil i de bis-tricloroetil). La segona etapa és una reducció amb BH3.SMe2 utilitzant TiCl4 com agent quelatant. S'obtenen els alcohols de configuració syn amb bones relacions diastereomèriques i rendiments correctes. A més a més s'han preparat pirazoles enantiomèricament purs que presenten un auxiliar quiral i una cadena de 15 carbonis. |
|---|