Fer el futur: la planificació sociolingüística
Assolir amb èxit els macroobjectius d'un procés de normalització lingüística a partir de la situació sociolingüística a l'inici del període democràtic, no sembla que sigui possible, segons l'experiència inlernacional, sense una decidida actuació i implicació dels poders públics de l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | capítulo de libro |
| Estado: | Versión enviada para evaluación y publicación |
| Fecha de publicación: | 1991 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/136660 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/136660 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Català Sociolingüística Normalització lingüística Catalunya Catalan language Sociolinguistics Language standardization Catalonia |
| Sumario: | Assolir amb èxit els macroobjectius d'un procés de normalització lingüística a partir de la situació sociolingüística a l'inici del període democràtic, no sembla que sigui possible, segons l'experiència inlernacional, sense una decidida actuació i implicació dels poders públics de la societat en vies de recuperació nacional. Els processos de normalització lingüística no són pas globalment fenòmens que puguin produir-se sense aquesta activa participació del poder polític, independentment de les actuacions complementàries per part de la societat civil. La normalització lingüística necessita un vast programa d'actuacions sobre el conjunt humà que el protagonitza, la qual cosa demana una teorització efectiva del canvi dels comportaments lingüístics i una planificació generalitzada de les accions que calgui dur a terme. La consecució dels objectius demana intervencions sobre quatre grans aspectes diferencíats del fet lingüístic: l. les pròpies formes lingüístiques, és a dir, el codi; 2. la competència lingüística dels individus; 3. els comportaments lingüístics, tant dels individus com a tals com quan actuen en tant que institució social; i 4. les «idees» dels individus sobre el fenomen lingüístic. |
|---|