Supervivencia al cáncer de mama. Perspectiva de la propia mujer superviviente
Introducció: El càncer de mama (CM) és el tercer tipus de càncer més comú a Espanya i el segon a Catalunya, on el 48,7% dels diagnòstics són en dones de 50 a 69 anys. La detecció precoç i els avenços en tractament han augmentat la supervivència, que és del 85,5% a nivell nacional i del 88-89% a Cata...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693155 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693155 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Càncer de mama Breast cancer Cáncer de mama Supervivència Survival Supervivencia Investigació qualitativa Qualitative research Investigación cualitativa Ciències de la Salut 616 |
| Sumario: | Introducció: El càncer de mama (CM) és el tercer tipus de càncer més comú a Espanya i el segon a Catalunya, on el 48,7% dels diagnòstics són en dones de 50 a 69 anys. La detecció precoç i els avenços en tractament han augmentat la supervivència, que és del 85,5% a nivell nacional i del 88-89% a Catalunya. La creació de "Unitats de mama" ha estat clau per a oferir atenció integral, i infermeria exerceix un paper crucial en la coordinació del tractament. No obstant això, no hi ha consens sobre els criteris de seguiment, i moltes dones perceben que aquest procés no satisfà les seves necessitats. Les dones supervivents descriuen diverses conseqüències que afecten la seva identitat i adaptació a la malaltia a llarg termini. Objectius: La recerca busca comprendre l'experiència de supervivència al CM des de la perspectiva de dones en diferents moments vitals, amb objectius específics que inclouen conèixer els canvis en la vida quotidiana, l'evolució del suport social i l'afrontament de la malaltia. Metodologia: Es van realitzar dos estudis qualitatius amb enfocament fenomenològic. El primer estudi es va centrar en 15 dones joves (< 50 anys) supervivents, mentre que el segon va incloure 16 dones majors (> 50 anys) supervivents. Els dos estudis van utilitzar anàlisi de contingut temàtic, manual i assistit pel programa NVivo. Resultats: Els resultats del primer estudi reflecteixen les conseqüències del CM en l'esfera personal (tant físics com psicològics), en l'esfera familiar (en la parella, amb els fills i amb els pares, i en l'economia familiar), en l'esfera laboral (amb els companys, en el lloc de treball i en l'actitud cap al treball) i en l'esfera social (amb les amistats, amb altres dones considerades iguals i amb els professionals). Els resultats del segon estudi s'organitzen en tres temàtiques diferents. La primera té a veure amb el suport social percebut, i inclou els següents subtemes: 1) Cuidadora i cuidada al llarg del càncer de mama; 2) Expectatives i satisfacció amb el suport rebut; 3) Necessitats i autocura; 4) Falta de suport instrumental un problema estructural; 5) Informació problema o solució; i 6) Falta de suport informacional com a origen dels problemes en el seguiment. La segona temàtica té a veure amb les experiències d'afrontament. Els resultats d'aquesta temàtica s'organitzen a través de l'evolució de l'afrontament al llarg del temps, i de l'afrontament per perfils discursius segons l'edat i els ingressos familiars. I finalment, la tercera temàtica permet comprendre la relació entre el suport social i l'afrontament. Aquesta temàtica la integren els següents subtemes: a) Una batalla comuna; b) Entenent el meu suport; c) La força que necessito i d) Deixa'm triar. Conclusions: La supervivència al CM es viu com un període complex amb repercussions en la identitat de la dona. Les dones descriuen una percepció social general de "superació de la malaltia" que relacionen amb estratègies d'afrontament com el distanciament per part de l'entorn. Això sovint no s'alinea amb les necessitats a llarg termini, i explicaria la falta de suport percebuda en aquesta etapa. L'afrontament del CM sembla mediar el suport social percebut, i es relaciona amb el significat que rep la malaltia, i amb determinants socials com l'edat i els ingressos familiars. Aquests resultats suggereixen que l'atenció en el seguiment ha de tenir en compte l'experiència de les pacients i incloure la valoració de l'afrontament i el suport social a llarg termini, sobretot en perfils més vulnerables com són les dones més majors i amb menors ingressos familiars. |
|---|