Evaluación intraoperatoria de la perfusión de colgajos libres de perforantes en reconstrucción mamaria mediante termografía dinámica infrarroja, angiografía con verde de indocianina y espectroscopía infrarroja
Introducció La reconstrucció mamària amb penjalls lliures de perforants, especialment el penjall DIEP, representa un pilar en la cirurgia plàstica reconstructiva. La viabilitat d'aquests penjalls depèn críticament d'una perfusió tissular adequada. Tradicionalment, aquesta s'ha valorat...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2025 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Spanish |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323788 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/323788 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Reconstrucció mamària Breast reconstruction Reconstrucción mamaria Microcirurgia Microsurgery Microcirugía Termografia Thermography Termografía Ciències de la Salut |
| Summary: | Introducció La reconstrucció mamària amb penjalls lliures de perforants, especialment el penjall DIEP, representa un pilar en la cirurgia plàstica reconstructiva. La viabilitat d'aquests penjalls depèn críticament d'una perfusió tissular adequada. Tradicionalment, aquesta s'ha valorat mitjançant criteris clínics subjectius, fet que en limita la precisió diagnòstica, especialment en pacients amb factors de risc vascular. Justificació científica La incorporació d'eines objectives com la termografia dinàmica infraroja (TDI), l'angiografia amb verd d'indocianina (ICG) i l'espectroscòpia d'infraroig proper (NIRS) ha millorat l'avaluació intraoperatòria de la perfusió. Tanmateix, no existeixen estudis comparatius rigorosos que validin el seu rendiment diagnòstic relatiu ni la seva aplicabilitat combinada en reconstrucció amb penjalls DIEP. Aquest estudi busca establir un model quantitatiu i reproduïble per optimitzar la presa de decisions quirúrgiques. Hipòtesi i objectius Es planteja que la TDI, la ICG i la NIRS permeten identificar zones d'hipoperfusió amb alta sensibilitat i especificitat, i que la seva combinació millora el valor diagnòstic respecte al seu ús individual. Objectius específics: - Avaluar la capacitat de la TDI per detectar zones de risc. - Analitzar la correlació entre TDI, ICG i NIRS. - Estimar llindars tèrmics predictius mitjançant anàlisi ROC. - Determinar si aquestes tecnologies prolonguen el temps quirúrgic. - Validar un model estadístic predictiu d'hipoperfusió intraoperatòria. Disseny de l'estudi Tipus d'intervenció: Observacional Temporalitat: Prospectiu Comparació: Analític comparatiu Àmbit: Clínic, intraoperatori (pacients humanes) Registre: No aplicable (no intervenció farmacològica) Càlcul mostral: No es va realitzar un càlcul formal; l'estudi va tenir caràcter exploratori. Centre: Unicèntric (hospital universitari terciari) Resultats Es van incloure 24 penjalls DIEP en 22 pacients, amb un total de 72 regions d'interès analitzades. Les tres tècniques van mostrar una correlació significativa amb els patrons de perfusió observats clínicament. - Els valors diagnòstics obtinguts van ser: ICG AUC 0,92 (IC95 %: 0,84-0,99), TDI ΔT 0,87 (IC95 %: 0,78-0,96) i NIRS 0,88 (IC95 %: 0,79-0,97). - Les zones amb temperatures <26 °C es van associar a hipoperfusió (ICG = 0), mentre que >30 °C van correspondre a bona perfusió (ICG = 2). - La NIRS va mostrar concordança amb els nivells de perfusió, encara que amb menor resolució espacial. No es van registrar retards clínicament rellevants en el temps quirúrgic en aplicar les tres tècniques. Conclusions L'avaluació combinada mitjançant TDI, ICG i NIRS permet una valoració objectiva, reproduïble i complementària de la perfusió en penjalls DIEP. La TDI destaca com una eina accessible i eficaç, especialment en contextos amb recursos limitats. La validació de llindars quantitatius millora la presa de decisions intraoperatòries i podria reduir complicacions. Aquest estudi proposa un model diagnòstic objectiu i aplicable a la pràctica clínica, amb potencial d'estandardització i ús docent. |
|---|