Arquitecturas flotantes para el baño: el caso de las instalaciones portuarias y fluviales de Copenhague, Oslo y Estocolmo
L’objectiu d’aquesta investigació és estudiar les arquitectures flotants destinades al bany en el context geogràfic i cultural de les capitals escandinaves. El treball parteix d’una tasca de catalogació d’infraestructures i equipaments que es troben en ús actualment per detectar solucions particular...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/419618 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/419618 https://dx.doi.org/10.5821/ace.19.56.12387 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sauna -- Scandinavia Sports facilities -- Scandinavia Floating buildings -- Scandinavia Arquitectura flotant escandinava Piscina flotant Plataforma per al bany Sauna flotant Arquitectura flotante escandinava Piscina flotante Plataforma para el baño Sauna flotante Scandinavian floating architecture Floating pool Bathing platform Floating sauna Sauna -- Escandinàvia Instal·lacions esportives -- Escandinàvia Edificis flotants -- Escandinàvia Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura |
| Sumario: | L’objectiu d’aquesta investigació és estudiar les arquitectures flotants destinades al bany en el context geogràfic i cultural de les capitals escandinaves. El treball parteix d’una tasca de catalogació d’infraestructures i equipaments que es troben en ús actualment per detectar solucions particulars que es troben en plena vigència dins d’una àmplia diversitat d’opcions. Per fer-ho, es fa una anàlisi de 39 obres, de les quals s’han seleccionat 9 casos d’estudi que resulten paradigmàtics dins aquest tipus de construccions. L’estudi comença contextualitzant històricament i geogràficament les arquitectures flotants per al bany i els seus diferents dissenys, establint un conjunt de paràmetres que poden servir per formalitzar-los. La descripció d’aquests paràmetres, i el seu estudi a través del dibuix, permet definir una sèrie de tipus d’arquitectures flotants que faciliten establir relacions comparatives entre ells, sistematitzant un mètode d’anàlisi cartogràfic propi. El coneixement de l’evolució de cada cas i la seva formalització específica permet apreciar les diferents relacions entre persones, arquitectura i medi natural. Per això, cal aprofundir en la diversitat d’estratègies descrites de les diferents obres estudiades que basen la seva relació amb l’aigua a la flotabilitat. Aquesta exploració es mostra especialment útil en la reinvenció dels fronts urbans marítims i fluvials, tenint en compte els reptes i els desafiaments que es deriven de les previsions d’augment en el nivell del mar i de l’actual context de canvi climàtic. |
|---|