El camp d'Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940)
El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, al càrrec de tots els camps francesos, notificava al prefecte del departament de l'Hérault, la decisió de la ubicació i construcció a Agde d'un camp de concentració amb l'objectiu de traslladar fins a 25.000 refugiats republicans tancats als...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:257669 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/257669 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Exili Exilio Exile Camp de concentració Campo de concentración Concentration camp Agde Ciències Socials |
| Sumario: | El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, al càrrec de tots els camps francesos, notificava al prefecte del departament de l'Hérault, la decisió de la ubicació i construcció a Agde d'un camp de concentració amb l'objectiu de traslladar fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló i alleugerir la càrrega econòmica que el departament dels Pirineus Orientals estaven assumint des de la seva arribada. Unes setmanes més tard, arribaren els primers voluntaris espanyols que, dirigits per dues companyies d'enginyers procedents del camp de Saint-Cyprien, començarien a construir el camp 1 i el 2 i poc més tard el 3, el que es coneixeria com a «camp dels catalans», on la majoria d'interns era d'origen català. El camp va viure un procés de «catalanització», que el va fer diferent a la resta de camps del sistema concentracionari francès, on el sentiment de pertinença, de formar part del col·lectiu català a l'exili, va esdevenir decisiu per a sobreviure a la quotidianitat de la vida entre filferrades. Igualment, una altra singularitat a destacar fou la vitalitat del camp. Si bé la monotonia era una característica de la vida concentracionària, en va destacar la gran activitat social, cultural, esportiva i musical que s'hi va desenvolupar. Però l'existència del camp, així com les activitats que es dugueren a terme, plantegen també, un dels fenòmens bàsics de l'exili de 1939: la profunda divisió existent entre la majoria d'exiliats catalans i els de la resta d'Espanya; una divisió que s'expressa en tots els àmbits possibles: el polític, el cultural, i el dels refugiats als camps, amb Agde com a exemple principal, però també la ruptura gairebé irreversible entre el món republicà català (representat majoritàriament per Esquerra Republicana, entre d'altres) i els comunistes (el PSUC). Agde exemplificava d'aquesta manera l'organització de l'exili català els anys immediatament posteriors a la derrota de 1939. El camp es va anar tancant progressivament entre octubre i desembre de 1939. La majoria de refugiats decidiren tornar a Espanya; altres van poder emigrar a Mèxic o van sortir del camp allistats a les Companyies de Treballadors Estrangers i a la Legió Estrangera. En els mesos posteriors a l'estada dels republicans entre el desembre de 1939 i desembre de 1942, pel camp i pels mateixos barracons se succeïren les estades dels soldats del nou exèrcit txecoslovac (la NAT), els reservistes de l'exèrcit belga (els CRAB), les unitats txecoslovaques desmobilitzades (les UDT), la legió de treballadors indoxinesos, diversos grups de treballadors estrangers (la GTE), així com altres grups de civils. El camp es va tancar definitivament el novembre de 1942 i el seu total desmantellament es va dur a terme l'any 1944. Un camp de concentració versàtil, que va anar modificant la seva organització radicalment, adaptant-se als esdeveniments de la història europea contemporània més recent. |
|---|