Estudio experimental de la repercusión sobre la articulación femoropateral de la rodilla de un tipo de reconstrucción no isométrica del ligamento patelofemoral medial
INTRODUCCIÓ La inestabilitat FP és un problema complex, d'origen multifactorial, en què diversos factors predisponents entren en joc. Des de la seva descripció inicial a principis dels anys 90 de segle passat, la reconstrucció de l'lligament patel·lofemoral medial (LPFM) ha adquirit una gr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:257778 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/257778 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Lligament patelofemoral medial Ligamento patelofemoral medial Medial patellofemoral ligament Inestabilitat rotuliana Inestabilidad rotuliana Patellar instability Genoll Rodilla Knee Ciències de la Salut |
| Resumo: | INTRODUCCIÓ La inestabilitat FP és un problema complex, d'origen multifactorial, en què diversos factors predisponents entren en joc. Des de la seva descripció inicial a principis dels anys 90 de segle passat, la reconstrucció de l'lligament patel·lofemoral medial (LPFM) ha adquirit una gran popularidaden el tractament de la inestabilitat femoro-patelar (FP), a causa alareconocida funciónde aquest ligamentocomo principal estabilitzador medialde la ròtula i facilitador de la cinéticade aquesta articulació. JUSTIFICACIÓ CIENTÍFICA Tot i que la reconstrucció de l'LPFMes considerada com un dels aspectes bàsics en el tratamientola inestabilitat FP, la gran varietat de tècniques descrites per realitzar-ho, han suscitat una gran controvèrsia en la comunitat científica i l'interès per al desarrollode aquesta tesis.HIPÓTESIS I OBJECTIUS el projecte estáestructuradocomo un compendi de 5 publicacions, que analizantres diferents aspectes -anatómico, clínic ybiomecánico -de un tipus específic de reconstrucció de l'LPFM que s'ha denominadocuasianatómica. Les hipòtesis suposaven que: 1- Que el comportament de la tècnica cuasianatómica seria bo en termes d'estabilitat i complicacions 2- Que els seus resultats serien comparables amb els de la tècnica anatòmica (considerada el patró or) 3- Que el comportament biomecànic de l'neoligamento es semblaria a el de l'LPFM original 4- que un model d'elements finits podria servir per estudiar el comportament de la reconstrucció en múltiples situacions clíniques 5- que el tendó gracilis és el millor empelt per substituir el LPFM i que la reconstrucció produeix pressions de contactoen la superfície articular de l'FP similars a les originals. Pel que fa als dissenys són: 1-Observacional, retrospectiu, clínic i radiològic en 36 pacients consecutius (Clinical and Radiological outcomes after a quasi-anatomical reconstruction of medial patellofemoral ligament with gracilis tendon autograft. KSSTA2017). 2- Prospectiu, comparatiu, multicèntric, no aleatoritzat en dues sèries homogènies (Isolated reconstruction of medial patellofemoral ligament with an elastic femoral fixation leads to excellent clinical results. KSSTA. 2020) 3- Anatòmic, cadavèric, en deu genolls congelades (The anatomy and isometry of a quasi-anatomical reconstruction of the medial patellofemoral ligament. KSSTA. 2017) 4 i 5-Experimentals, un per a desenvolupar i validar un model paramètric d'elements finits de l'articulació FP (Parametricfinite element model of medial patellofemoral ligament reconstruction model development and clinical validation. J Exp Orthop. 2019) i, un altre, per analitzar tant variacions de longitud d'l'empelt en els diferents tipus de reconstrucció de l'LPFM comla pressions de contacte a la FP (Evaluation of Patellar Contact Pressure Changes after estàtic versus Dynamic Medial Patellofemoral Ligament Reconstructions Using a Finite Element Model. J Clin Med. 2019) RESULTATS 1- la tècnica cuasianatómica va donar bon resultat clínic i radiològic. No reluxaciones i poques complicacions. 2- A l'comparar-la amb la tècnica anatòmica estàndard no es van veure diferències significativas.3-El comportament biomecánicode la tècnica reconstructiva cuasianatómica va ser de l'tipus isomètric, similar a el de el lligament original. 4 i 5. El model paramètric d'elements finits va resultar fiable i reproduïble per a l'estudi de la inestabilitat FP. Les pressions de contacte generades en l'FP per la RLPFM cuasianatómica són millors que les de la tècnica anatòmica i mes semblants a les de l'LPFM original. CONCLUSIONS La tècnica de reconstrucció cuasianatómicacon gracilis i fixació elàstica en el hiat de l'adductor magne, aporta uns resultats clínics, radiològics i anatòmics semblants als de latécnica anatómicaestándar i biomecànicament més semblants a el de l'LPFM original. |
|---|