Gender Equality Policies in Higher Education
Les polítiques d'igualtat de gènere han adquirit creixent rellevància en les agendes educatives globals i nacionals, però la seva implementació continua sent un procés complex i disputat. Malgrat els compromisos formals, la traducció dels mandats d'igualtat de gènere en marcs institucional...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:310563 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/310563 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Igualtat de Gènere Gender Equality Igualdad de género Política educativa Education policy Educació Superior Higher Education Educación Superior Ciències Socials |
| Sumario: | Les polítiques d'igualtat de gènere han adquirit creixent rellevància en les agendes educatives globals i nacionals, però la seva implementació continua sent un procés complex i disputat. Malgrat els compromisos formals, la traducció dels mandats d'igualtat de gènere en marcs institucionals sovint enfronta esvaïment i resistència. L'absència d'una definició única de la igualtat de gènere, les diferents prioritats institucionals i les estructures de governança obstaculitzen la seva implementació substantiva. A més, aquestes polítiques solen inserir-se en mecanismes burocràtics que prioritzen resultats quantificables, la qual cosa pot despolititzar les demandes feministes i limitar el seu potencial transformador. Aquest estudi examina la formulació i posada en pràctica de les polítiques d'igualtat de gènere en l'educació superior, centrant-se en el cas de Catalunya. Concretament, analitza les condicions que van possibilitar l'aparició de polítiques que exigeixen la introducció de perspectives de gènere en l'ensenyament universitari, les formes en què aquests mandats de política s'han construït discursivament i com es posen en pràctica dins de les universitats, posant èmfasis tant en la influència dels llegats institucionals com en les formes de resistència. La recerca segueix un enfocament qualitatiu. A través de l'anàlisi de documents i entrevistes semiestructurades, examina la formulació i posada en pràctica d'aquestes polítiques en Facultats d'Educació a Catalunya. L'anàlisi beu de múltiples marcs teòrics, incloent-hi el Multiple Streams Framework, el process tracing, el Critical Frame Analysis, el institucionalismo històric i feminista, i literatura sobre instruments de política, enfocaments d'igualtat de gènere, tradicions administratives i resistències a les polítiques d'igualtat. Els resultats evidencien dinàmiques interconnectades en la formulació i posada en pràctica d'aquestes polítiques. Quant a la formulació, l'estudi mostra que els esforços recents per incloure perspectives de gènere en l'ensenyament universitari han estat canalitzats principalment a través de mecanismes d'acreditació. Això ha estat possible per la centralitat de la qualitat en la governança universitària, l'auge global dels feminismes, la priorització de la igualtat de gènere en l'agenda política, i un clima polític favorable. A més, la conceptualització de la 'perspectiva de gènere en la docència universitària' s'ha emmarcat en narratives dominants que prioritzen la 'igualtat com a diferència' o la 'igualtat com a semblança', mentre que les perspectives interseccionals i no binàries romanen marginades. Quant a la posada en pràctica, els resultats mostren que les respostes institucionals tendeixen cap al formalisme burocràtic, influenciat pels llegats de la tradició administrativa napoleònica a Catalunya. Així mateix, s'identifiquen múltiples formes de resistència als mandats de gènere, des de l'oposició explícita fins a formes passives com la no-responsabilització. Aquesta tesi contribueix a la literatura sobre polítiques educatives en examinar com els marcs de governança influeixen en la formulació i posada en pràctica de polítiques d'igualtat de gènere en l'educació superior. Exposa les tensions derivades del seu vincle amb l'acreditació, que prioritza el compliment formal sobre compromisos substantius amb la transformació estructural. La recerca mostra com les demandes feministes interactuen amb dinàmiques institucionals. Així mateix, ressalta com el personal docent i els actors institucionals naveguen, adapten o es resisteixen a aquests mandats dins de contextos de governança específics. Centrant-se en Catalunya, aquesta recerca ofereix perspectives sobre les dinàmiques més àmplies de les polítiques educatives i els desafiaments estructurals per a introduir perspectives de gènere en l'educació superior en diversos contextos. |
|---|