Formació financera i productes d’estalvi a llarg termini
[cat]Arran de l’última crisi financera i econòmica viscuda al nostre país s’han alçat veus que indiquen que una de les causes que ha pogut agreujar els seus efectes ha estat la baixa formació financera de la població. Recents estudis ho confirmen i propugnen la incorporació de prog...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEnvelliment:2017_anuari_envelliment_p193 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2017_anu/ari_enve/lliment_/p193.dir/2017_anuari_envelliment_p193.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2017_anuari_envelliment_p193 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pensions trusts -- Spain -- Statistics -- Periodicals Retirement -- Spain |
| Sumario: | [cat]Arran de l’última crisi financera i econòmica viscuda al nostre país s’han alçat veus que indiquen que una de les causes que ha pogut agreujar els seus efectes ha estat la baixa formació financera de la població. Recents estudis ho confirmen i propugnen la incorporació de programes formatius per als més joves. No obstant això, probablement el sector de la població més afectat per la comercialització de productes financers inadequats ha estat la població de més edat. Per això, en aquest treball es planteja la qüestió inversa, és a dir, si no haurien de ser les pròpies entitats financeres les que haurien de procurar distribuir, sobretot entre els més grans, productes adequats al seu nivell de formació i aversió al risc. En aquest context, s’analitza en quina mesura alguns productes financers dissenyats per gestionar l’estalvi (especialment entre els més grans o de cara a la jubilació) aconsegueixen els objectius desitjables. Finalment, es llança una proposta perquè siguin els estalviadors mateixos els que puguin gestionar els seus recursos i, d’aquesta manera, evitar, al menys en part, alguns dels costos de gestió que comporten aquests productes i així fomentar la competència en el sector. |
|---|