Aplicació dels models de Thrustone i de Bradely-Terry a l’anàlisi de dades “ranking” obtingudes de mesures de preferència en escala ipsativa.
[cat] La recerca va néixer de l’interès de mesurar les preferències dels individus quan se’ls demana que ordenin una llista d’opcions, ja siguin conductes o objectes, obtenint així dades rànquing. Això determina que l’individu està forçat a establir un ordre entre les seves preferències, donant lloc...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/57574 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/57574 http://hdl.handle.net/10803/277566 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Biometria Estadística matemàtica Biometry Mathematical statistics |
| Sumario: | [cat] La recerca va néixer de l’interès de mesurar les preferències dels individus quan se’ls demana que ordenin una llista d’opcions, ja siguin conductes o objectes, obtenint així dades rànquing. Això determina que l’individu està forçat a establir un ordre entre les seves preferències, donant lloc al que es coneix com a escala de mesura ipsativa ordinal. Aquest tipus de mesura té com a avantatge front a la d’escala normativa, com Likert, que disminueix la probabilitat del conegut problema d’ “acquiescense bias” i s’elimini l’efecte “halo and horn”. Per altre banda, la principal característica del vector de respostes es que la suma dels seus components serà sempre una mateixa constant i això dificulta l’anàlisi de les dades. El primer objectiu fou el de revisar els models estadístics per analitzar dades rànquing mesurades en escala ipsativa que donen informació sobre el procés discriminador. El segon fou estendre aquests quan es tenen mesures repetides de l’elecció dels individus respecte les seves preferències i/o quan es consideren covariables referents a característiques dels propis individus o de les alternatives a ordenar. La primera teoria que marca l’ús d’una escala ipsativa és la llei dels judicis comparatius de Thurstone (1927), on es postula que quan a un individu se li demana que emeti un judici es produeix un procés discriminador en el contínuum psicològic. És en aquesta escala continua no observada en la que rau el interès a fi de veure el perfil de preferències en termes d’ordre i distància entre les opcions. La metodologia avaluada per a trobar les solucions en escala d’interval continua, es va fonamentar en dues aproximacions. La primera, treballada per el grup de Böckenholt (1991-2006) es base en els models clàssics desenvolupats per Thurstone al 1931. En aquesta les observacions ordenades s’expressen com a diferències de les variables latents subjacents a cada un dels ítems de comparació. Així, imposant les restriccions proposades per Maydeu-Olivares (2005) a la matriu de covariàncies, s’obté un cas particular d’un model d’equacions estructural (SEM). Aquest permet estimar les mitjanes de les variables latents que correspondran a la posició de cada opció en l’escala continua d’interval. Si bé, la solució depèn de que es compleixi la condició de normalitat de les variables latents i l’algorisme no troba solució a partir de cert nombre d’opcions. A més el model no permet modelar situacions de mesures repetides. En la segona aproximació es troben els treballs del grup de Dittrich (1998-2012) basats en els models de Bradley-Terry (BTM) del 1952. Els BTM consideren que la distribució de cada un dels judicis aparellats segueix una llei Binomial. Així, treballant directament amb la taula de contingències, es pot expressar la funció de versemblança com un model log-lineal general (LLBTM). És a partir d’aquest segon model, i de les seves extensions per a covariables que proposem l’extensió pel cas de mesures repetides. Les diferents propostes metodològiques es van provar tant per dades simulades com en dos exemples reals de l’àmbit de l’educació en ciències de la salut. En un, s’estudien les preferències sobre l’estil d’aprenentatge (Test Canfield) d’estudiants de medicina i en l’altre es valora si l’opinió dels estudiants de fisioteràpia sobre les activitats d’autoaprenentatge és diferent abans i després de realitzar-les. Com a conclusions, • La diferència entre les aproximacions de Thurstone y Bradley-Terry rau en la distribució que segueix la funció de versemblança. • El model LLBTM permet incorporar modificacions a les condicions d’aplicació que donen lloc a cada una de les extensions del model que incorporen covariables. • El model LLBTM permet una extensió en la que la comparació entre les opcions no sigui independent donant lloc als models per a mesures repetides |
|---|