Detección de falsos positivos en pacientes con alertas electrónicas de alergia a betalactámicos en las historias clínicas
Aquesta tesi es basa en dos estudis originals. El primer ha consistit en detectar falsos positius en pacients amb alertes electròniques d’al·lèrgia a betalactàmics en les històries clíniques a Catalunya. La retirada de falses etiquetes d’al·lèrgia a antibiòtics betalactàmics, especialment penicil·li...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695006 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695006 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hipersensibilitat Hypersensitivity Hipersensibilidad Antibiòtics betalactàmics Beta-lactam antibiotics Antibióticos betalactámicos Etiquetes Labels Etiquetas Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | Aquesta tesi es basa en dos estudis originals. El primer ha consistit en detectar falsos positius en pacients amb alertes electròniques d’al·lèrgia a betalactàmics en les històries clíniques a Catalunya. La retirada de falses etiquetes d’al·lèrgia a antibiòtics betalactàmics, especialment penicil·lines, radica en poder utilitzar aquesta família d’antibiòtics si es precisen, i evitar utilitzar antibiòtics alternatius de més ampli espectre i més cars en cas de patir certes infeccions. Aquest objectiu està alineat amb els programes d’optimització d’ús d’antimicrobians (PROA), enfocats en disminuir l’aparició de resistències. .S’ha desenvolupat un estudi prospectiu en una mostra de pacients adults amb l’alerta electrònica d’al·lèrgia a betalactàmics de set hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS). L’objectiu principal d’aquest treball ha estat determinar el percentatge de falsos positius d’al·lèrgia a betalactàmics en el nostre medi i poder determinar les característiques comunes dels pacients amb falsos positius d’al·lèrgia a betalactàmics. L’estudi demostra que a la nostra població d'estudi, la proporció de pacients etiquetats com al·lèrgics als betalactàmics eren similars als estudis publicats anteriorment, i entre el 75%-80% d’aquestes etiquetes eren falses. L’aplicabilitat dels resultats de l’estudi es preveu que pot ser rellevant atès què ha permès conèixer la realitat d’aquest problema (falsos positius d’alertes electròniques d’al·lèrgia a betalactàmics) al nostre medi i ha permès etiquetar als pacients verdaderament al·lèrgics i per contra desetiquetar als que no ho són i per tant poder a partir dels resultats utilitzar betalactàmics en aquests pacients si la situació ho requereix. El segon estudi de la tesi ha avaluat la utilitat i seguretat de la utilització de la via intravenosa per realitzar les proves d´exposició durant l’estudi d’al·lèrgia a antibiòtics betalactàmics. Els protocols tradicionals recomanen utilitzar la via oral de forma prioritària; no existint publicacions que avaluïn el resultat quan s’utilitzen altres vies d’administració. Per a tal fi, es va plantejar fer un estudi retrospectiu dels pacients avaluats per al·lèrgia a betalactàmics. S’ha comparat els resultats entre els pacients en els que s’ha fet una exposició via oral i els que s’ha fet per via parenteral. Es van incloure 1036 casos, i els resultats suggereixen que tant la via oral com la intravenosa són procediments segurs quan es realitzen adequadament, i per tant la via intravenosa es pot considerar com una opció per a proves d’exposició en estudis d'al·lèrgia a fàrmacs, que impliquen una administració precisa. L’aplicabilitat dels resultats és rellevant ja que dona informació als clínics sobre la seguretat, eficàcia, avantatges i desavantatges de la via oral i la intravenosa per fer les proves de provocació en l’estudi d’al·lèrgia a antibiòtics betalactàmics. |
|---|