Fàrmacs i gent gran

[cat] Els pacients més grans de 65 anys constitueixen un grup important en la terapèutica actual, ja que un 95% d’aquesta població consumeix algun tipus de prestació farmacèutica, essent la mitjana per persona en aquest grup de població de 66,2 envasos anuals. Des del punt de vista...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Aguiló Llobera, Àngela, Boronat Moreiro, Maria Asunción, Fernández Tous, Marta, López Sánchez, Maria Teresa, Zaforteza Dezcallar, Maria
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2012
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:anuariEnvelliment:2012_anuari_envelliment_p287
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2012_anu/ari_enve/lliment_/p287.dir/2012_anuari_envelliment_p287.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2012_anuari_envelliment_p287
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Drugs
Older people
Medical sciences
Descripción
Sumario:[cat] Els pacients més grans de 65 anys constitueixen un grup important en la terapèutica actual, ja que un 95% d’aquesta població consumeix algun tipus de prestació farmacèutica, essent la mitjana per persona en aquest grup de població de 66,2 envasos anuals. Des del punt de vista econòmic, aquest perfil de consum posa de manifest la importància de la despesa farmacèutica en els pacients més grans de 65 anys, ja que representa més del 60% de la despesa total. Per altra banda, hem de destacar les característiques especials del pacient ancià, com ara els canvis fisiològics que s’hi produeixen, en relació a la resta de la població, per la qual cosa, en aquest tipus de pacients la farmacocinètica i la farmacodinàmica dels fàrmacs pot veure’s alterada. Si a això hi afegim el fet que, entre els pacients més grans de 65 anys el 68,37% consumeixen de 6 a 9 tipus de medicaments (són pacients polimedicats), no és estrany que siguin més susceptibles de presentar reaccions adverses a la medicació. D’aquestes apreciacions deriva la importància de fer una correcta avaluació del tractament farmacològic en aquest grup de pacients.