Imágenes e Ideas de Juventud. Genealogía del cuerpo joven en Chile (1906-1990)
La investigació que es presenta a continuació està emmarcada en el programa doctoral en Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona, i té com a propòsit conèixer i analitzar genealògicament la visualitat del cos juvenil, a través de les imatges del cos representat en revis...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/675848 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/675848 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Cultura visual Visual culture Antropologia de la joventut Antropología de la juventud Anthropology of youth Genealogia Genealogía Genealogy Ciències Socials 3 |
| Resumo: | La investigació que es presenta a continuació està emmarcada en el programa doctoral en Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona, i té com a propòsit conèixer i analitzar genealògicament la visualitat del cos juvenil, a través de les imatges del cos representat en revistes, i amb això comprendre i aprofundir com es va anar edificant la idea de joventut a Xile durant el segle XX (1906-1990). A partir d’una perspectiva genealògica, aquesta tesi es va proposar indagar i analitzar les diferents condicions de possibilitat per a que la idea de joventut pogués desplegar-se en la cultura i la societat xilena, prenent la visualitat i els mitjans de comunicació juvenils com a principal lloc d’interrogació . A través de l’estudi de les revistes il·lustrades sobre i per a la joventut, vaig investigar de quines maneres les representacions visuals es van vincular amb una diversitat de sabers, discursos, imatges, institucions i diferents arquitectures del món cultural, per proposar, disputar i establir determinades imatges del cos jove. Aquesta investigació reconstrueix fragments de la història cultural sobre la joventut, les imatges i el cos. Vaig fer visible les maneres en què el cos es va presentar i va representar visualment. Aquests cossos juvenils van estar marcats per simbolitzacions, discursos i imatges que configuraven les vores, horitzons i possibilitats d’allò esperable per a les i els joves xilens, i que en sintonies amb altres joventuts del continent i del món occidental, es tornaven imatges visuals, mentals, culturals que els mitjans de comunicació hegemònics i alternatius, feien circular i popularitzar durant gairebé la totalitat del segle XX. Això va tenir com a efecte establir la comprensió sobre qui són i qui han de ser els joves. La investigació, per tant, aprofundeix en la doble possibilitat de la representació esmentada: la de ser jove, i la de convertir-se en una imatge. |
|---|