L'ús didàctic i el valor educatiu del patrimoni cultural
Aquesta investigació té com a finalitat esbrinar què es considera patrimoni cultural a l'ensenyament i què i com s'ensenya. I per esbrinar-ho s'ha construït un model conceptual del patrimoni cultural per a l'ensenyament a través d'una proposta de transposició didàctica. Aque...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2006 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/4673 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1203107-152459 http://hdl.handle.net/10803/4673 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Educació patrimonial Didàctica de les Ciències Socials Patrimoni cultural Ciències Socials 37 |
| Sumario: | Aquesta investigació té com a finalitat esbrinar què es considera patrimoni cultural a l'ensenyament i què i com s'ensenya. I per esbrinar-ho s'ha construït un model conceptual del patrimoni cultural per a l'ensenyament a través d'una proposta de transposició didàctica. Aquest model ha permès fer l'anàlisi i la valoració del seu tractament en els currículums, en els manuals i en d'altres materials. A partir d'aquest model conceptual, s'ha caracteritzat el tractament educatiu del patrimoni cultural a l'ESO a través de: <br/>- esbrinar, analitzar i valorar el tractament del patrimoni en els currículums de Catalunya i Espanya i d'altres països del nostre entorn cultural destacant les finalitats del seu ensenyament i la concreció dels objectius i de continguts d'aprenentatge, <br/>- analitzar les aportacions de manuals i de materials elaborats per museus, <br/>- analitzar i valorar l'opinió del professorat i d'experts sobre el valor educatiu del patrimoni cultural, i <br/>- observar, descriure i interpretar tres situacions educatives relacionades amb el procés d'ensenyament-aprenentatge del patrimoni cultural. <br/>Les hipòtesis d'aquesta recerca són les següents: <br/>- Existeix un gran interès per l'ensenyament del patrimoni cultural però, en canvi, no sembla que s'hagi fet un esforç massa gran de conceptualització i de transposició didàctica a partir de les noves aportacions, ni per part del professorat ni de les administracions educatives, i <br/>- Hi ha un gran interès per difondre i fer accessible el patrimoni cultural al públic escolar, com demostra l'augment de l'oferta de serveis i d'activitats educatives però, en canvi, no sembla que s'hagi fet l'esforç d'incorporar les aportacions que es fan des de la didàctica de les ciències socials. <br/>A nivell metodològic, aquesta recerca s'ha plantejat com una investigació qualitativa que s'interessa fonamentalment per la comprensió i la interpretació de la realitat. Descriu i analitza la situació de l'ensenyament del patrimoni comparant la realitat amb un model teòric construït per guiar la recerca i donar sentit als seus resultats. La informació s'ha organitzat i interpretat en funció del model teòric establert prèviament, però també s'han considerat aquells aspectes no previstos que han aparegut durant l'obtenció d'informació i que s'han considerat significatius. <br/>Els instruments utilitzats per l'obtenció d'informació són: l'anàlisi del contingut -dels programes, dels manuals i d'altres materials didàctics, de treballs de l'alumnat-; els qüestionaris, les entrevistes -a experts i a professors-; i l'observació no participativa de tres seqüències corresponents a tres professors diferents. <br/>I finalment, es presenten les conclusions a partir dels objectius i dels supòsits plantejats al principi de la investigació, amb la intenció d'aportar millores a l'ús i al valor educatiu del patrimoni cultural en l'ensenyament obligatori. Tenint en compte totes les anàlisis i valoracions fetes a la llum del model conceptual, es considera que el patrimoni cultural és un constructe que inclou tots aquells elements materials o immaterials que cada grup (col·lectiu, comunitat, poble o societat) reconeix, selecciona, adopta voluntàriament com a llegat del seu passat. És el seu equipatge cultural en el present.<br/>El patrimoni cultural en l'ensenyament hauria de configurar-se com l'herència que es transmet a les generacions futures perquè puguin gaudir-ne i aprendre d'ell, perquè puguin utilitzar-lo en la comprensió dels arrels històrics del seu present, i tinguin elements de decisió per al futur. L'ensenyament del patrimoni cultural pot ajudar a crear consciència història en els joves, ja que el seu aprenentatge els permetrà comprendre millor el passat que els envolta, valorar la historicitat del present, i participar conscientment en la construcció del seu futur personal i social. Per això, des de la didàctica de les ciències socials s'hauria de potenciar l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències socials mitjançant el patrimoni cultural, perquè pot facilitar la implicació i el compromís de la ciutadania per actuar de manera crítica, democràtica i responsable en consonància en els seus valors, principis i necessitats. |
|---|