Vers l'obtenció d'una franquesa fiscal: el rescat del bovatge al Camp de Tarragona (1347)
El bovatge era un impost que els reis solien demanar al començament del seu regnat, per la qual cosa fou considerat un tribut d'accés al tron. Durant els deu anys abans de la transacció els homes de la ciutat i del Camp de Tarragona varen mobilitzar-se pledejant amb la monarquia en contra d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 1997 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) |
| Repositorio: | DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC |
| OAI Identifier: | oai:digital.csic.es:10261/57540 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10261/57540 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Finances municipals Tarragona (Província) Segle XIV |
| Sumario: | El bovatge era un impost que els reis solien demanar al començament del seu regnat, per la qual cosa fou considerat un tribut d'accés al tron. Durant els deu anys abans de la transacció els homes de la ciutat i del Camp de Tarragona varen mobilitzar-se pledejant amb la monarquia en contra d'una demanda de bovatge de la qual -a dreta llei- no podien sostreure's, a partir del 1348 i fins almenys el 1356 els veiem ocupats en l'obtenció i pagament de les quantitats destinades a sufragar el rescat d'aquest impost. Ja hem vist que es tractava d'un impost en vies d'extinció a tot el Principat, en una època, a més, en què començava a intensificarse la pressió de la fiscalitat de la Corona per mitjà sobretot dels subsidis o donatius concedits a les Corts. Això no obstant, la monarquia trobà diferents vies per fer contribuir els seus súbdits, cercant simplement altres justificacions o pretextos. Sigui com sigui, la ciutat i el Camp de Tarragona quedaven deslliurats del bovatge per sempre més. Precisament, una de les primeres coses que féu el successor i fill de Pere el Cerimoniós, Joan I, fou confirmar l'exempció donada pel seu pare. Per la seva banda, les universitats del Camp tingueren prou cura de deixar constància per a la posteritat d'aquesta redempció que tant havia costat d'aconseguir i que tan cara s'havia hagut de pagar. |
|---|