NEUROINNOVACIÓN: Método Disruptivo Estructurado para estimular el proceso creativo y la formación de competencias empresariales en pequeños productores
La necessitat de formació empresarial en el sector rural ha motivat l'interès d'aquesta tesi per aprofundir en la cerca d'estratègies que connectin a petits productors que es troben en situació de pobresa o d'extrema pobresa amb el procés de globalització i els beneficis que port...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/463934 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688900 http://hdl.handle.net/10459.1/463934 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Neuroeconomia Pensament sistèmic Xarxes neuronals Neuroeconomía Pensamiento sistémico Redes neuronales Neuroeconomics Systems thinking Neural networks Economia Aplicada 33 |
| Sumario: | La necessitat de formació empresarial en el sector rural ha motivat l'interès d'aquesta tesi per aprofundir en la cerca d'estratègies que connectin a petits productors que es troben en situació de pobresa o d'extrema pobresa amb el procés de globalització i els beneficis que porta la interconnexió per la millora de la seva qualitat de vida. En aquest camí hem advertit diferents competències holístiques que constitueixen impulsors, per mitjà de patrons neuronals emocionals, de l'aprenentatge individual i de l'aprenentatge col·lectiu. Per aquesta raó, la principal interrogant que es planteja és com es pot despertar competències empresarials en petits productors des de les competències holístiques, considerant que l'accés a l'educació als països del Tercer Món és molt limitat sigui per l'escassetat de pressupost dels governs o per la falta d'adequació de l'educació mateixa al context rural. A pesar que els petits productors del Tercer Món mostren en la seva majoria un baix nivell de formació de competències empresarials, es va observar en diversos experiments realitzats una gran predisposició a la formació de competències holístiques que, de gestionar-se de manera adequada, dispersarien bloquejos emocionals i bloquejos cognitius de nivell inconscient per aconseguir despertar la seva capacitat creativa, la qual cosa podria canviar la història de moltes famílies en el sector rural. Aquesta tesi té com a objectiu analitzar l'impacte que tindria la proposta del Mètode Neuroinnovació, o Mètode Disruptiu Estructurat, a estimular el procés creatiu i les competències empresarials del petit productor en el Tercer Món com a estratègia alternativa a l'educació convencional en alinear les seves pròpies expectatives (problemes en el seu micromon) amb aquelles del client potencial (macrotendències), la qual cosa en combinar-se podria impulsar un efecte disruptiu o estructurat per múltiples combinacions (problemes / macrotendències) que serien la base per facilitar la formació de nombroses idees creatives i el desenvolupament de prototips que enforteixin les seves competències empresarials en experiments realitzats en diferents sectors de petits productors individuals i col·lectius. La principal contribució d'aquesta tesi radica a identificar les bases del pensament sistèmic que proposa Sengue (1998), en demostrar de manera experimental l'existència de trames invisibles en una organització a partir de la identificació de les correlacions de competències holístiques que es teixeixen a nivell emocional amb la interacció en el temps dels seus membres que comparteixen valors, creences, pors, experiències i tradicions, entre altres aspectes significatius. Aquests serien la base del comportament col·lectiu empresarial que guardaria l'inconscient dels seus membres com a patrons neuronals emocionals per impulsar decisions neuroeconòmiques col·lectives com la formació de cooperatives, empreses familiars o models híbrids. A aquest procés se'l denominarà en aquest estudi memòria organitzacional. Tenint en compte que l'aprenentatge permanent en els éssers humans s'estructura per la llei de rendiments accelerats (LERA) de Kurzweil (2013), procés que s'inicia amb la captació dels factors de l'entorn des de l'aspecte emocional (inconscient) i l'aspecte racional (conscient), conforme assenyala Kahneman (2011). Aquesta informació s'organitzaria de manera jeràrquica dins del cervell, permetent-li a l'ésser humà predir i inferir de manera exponencial la trajectòria dels seus comportaments. Per aquesta raó, en el cas dels petits productors amb escassa formació acadèmica, l'aprenentatge s'optimitzaria sota el principi de la criticitat auto organitzada de Friston (2010), que estaria emmagatzemada en la memòria temporal del petit productor a partir de l'estímul de l'aspecte emocional, la qual cosa porta a la formació de competències holístiques relacionades amb l'hemisferi dret del cervell, amb aspectes com a cerca de millora de vida o de reconeixement, entre altres; tenint en compte la teoria del reconeixement de patrons neuronals de George (2008) com a impuls creatiu que part del costat emocional. Els resultats obtinguts en les recerques dels quatre articles presentats en aquesta tesi confirmen que en les decisions neuroeconòmiques dels petits productors individuals i col·lectius existirien evidències que es guien per patrons neuronals emocionals l'origen dels quals radica en les competències holístiques que es troben en l'hemisferi cerebral dret dels seus membres i que podrien en el fonamental garantir la interacció entre els membres d'una organització de manera tal que s'accentuïn els seus valors, tradicions i costums recollits en patrons neuronals emocionals; el que s'ha denominat memòria organitzacional perquè funciona com la memòria temporal del neurocórtex (George, 2008) i permet el reconeixement de patrons neuronals en els éssers humans. Aquest patró hauria servit com a base del funcionament de la memòria del computador desenvolupada per Hawkins i Blakeslee (2004). En el cas de les organitzacions, els patrons neuronals serien emocionals i permetrien establir l'alineament de les competències holístiques dels petits productors per influir en i predir el seu comportament futur. Una major correlació de Pearson explicaria l'existència de trames invisibles que concatenarien les decisions neuroeconòmiques en grups col·lectius des de l'inconscient del cervell, com a conseqüència de l'adaptació estructural causada per la memòria organitzacional que recull l'inconscient col·lectiu d'un grup de petits productors en el temps. La integració del pensament col·lectiu de petits productors amb l'univers té com a conseqüència la formació del pensament còsmic que demostra la seva capacitat d'aprendre de manera col·lectiva mitjançant un alt nivell de memòria organitzacional que garanteix la seva permanència en el temps i, en conseqüència, l'adaptació permanent de la seva estructura. Des d'aquesta perspectiva, es pot concloure que una organització sostenible aconsegueix la seva maduresa i flexibilitat amb l'obertura dels seus canals, que capten i s'integren amb la informació de l'univers. |
|---|