Violència masclista digital

Les investigacions sobre ciberdelinqüència a nivell nacional i internacional s'han dut a terme sense tenir en compte la perspectiva de gènere i, per tant, sense reconèixer l'impacte desproporcionat que aquesta violència té sobre les dones. L'objectiu principal de la recerca ha estat a...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Vasilecu, Cristina|||0000-0003-1699-5623, Igareda, Noelia|||0000-0002-3748-0226, Barcons Campmajó, Maria|||0000-0001-6440-1266
Tipo de recurso: informe técnico
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:302407
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/302407
Access Level:acceso embargado
Palabra clave:Violència masclista digital
Ciberviolència de gènere
Dones víctimes
Perspectiva de gènere
Professionals
Propostes de millora
Digital gender-based violence
Gender-based cyber-violence
Women victims
Gender perspective
Proposals for improvement
Descripción
Sumario:Les investigacions sobre ciberdelinqüència a nivell nacional i internacional s'han dut a terme sense tenir en compte la perspectiva de gènere i, per tant, sense reconèixer l'impacte desproporcionat que aquesta violència té sobre les dones. L'objectiu principal de la recerca ha estat analitzar les experiències dels/les professionals que atenen a les víctimes per a conèixer els possibles reptes i manifestar propostes de millora. Per a fer-ho, s'han portat a terme 16 entrevistes en profunditat amb professionals que treballen als principals serveis institucionals involucrats a la xarxa d'atenció de la violència masclista digital a Catalunya. Es conclou que donada la falta de reconeixement legal a nivell estatal de la violència masclista digital, les especificitats de la mateixa ciberviolència de gènere, la manca de formació dels i les professionals de la xarxa i la manca de sensibilització i consciència social d'aquest tipus de violència, l'atenció a potencials víctimes presenta amplis reptes, limitacions i necessitats, entre els quals destaquen: la magnitud de la infradenúncia; la normalització d'aquest tipus de violència, sobretot entre les persones més joves; l'important impacte en la salut mental de les potencials víctimes; la manca de coneixement en quant a la certificació de les proves tant per part de les potencials víctimes com dels i les professionals; i les dificultats quan la persona infractora és desconeguda; entre d'altres. La recerca conclou amb una llista de propostes de millora que s'adhereix a les evidències que mostren el gran interès pràctic d'aquest tipus de recerques que es basen en l'exercici professional i en les recomanacions que permetin millorar-lo.