Un nuevo paradigma para la misofonía: factores etiológicos en el desarrollo de la misofonía y criterios diagnósticos
Antecedents: La misofonia és un trastorn neurofisiològic i comportamental complex d’origen multifactorial, caracteritzat per una resposta fisiològica i emocional intensa produïda per la intolerància a estímuls auditius/moviments d’un mateix patró, amb independència de les seves propietats físiques....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/687595 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/687595 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Misofonia Misofonía Misophonia Morfologia craneoencefàlica Morfología craneoencefálica Cranioencephalic morphology Representació social Representación social Social representation Ciències de la Salut 616.89 |
| Sumario: | Antecedents: La misofonia és un trastorn neurofisiològic i comportamental complex d’origen multifactorial, caracteritzat per una resposta fisiològica i emocional intensa produïda per la intolerància a estímuls auditius/moviments d’un mateix patró, amb independència de les seves propietats físiques. Afecta de manera important el funcionament quotidià i la qualitat de vida, però se’n desconeixen les causes. A més, no tenen prou instruments vàlids que avaluïn la severitat de la misofonia, així com d’estratègies de tractament eficaces que millorin la seva simptomatologia. Objectius: Proposar un nou paradigma per a la comprensió i la representació de la misofonia tenint en compte variables emocionals, fisiològiques, morfològiques i socials, sobre la base de sis objectius: 1) realitzar una revisió teòrica sobre la base de tres hipòtesis: la misofonia era una nova àrea clínica en gran part desconeguda, el nombre d’evidències confirmaven que era un trastorn de severitat important i afectava la qualitat de vida de les persones que el patien i la dels seus familiars. 2) investigar i validar l’associació que existia entre la misofonia i les alteracions craneomandibulars; ansietat i depressió. 4) estudiar la relació entre la misofonia i la seva representació social i 5) l’autopercepció i la percepció que es tenia de les persones que patien aquest trastorn. 6) estudiar si el confinament derivat de la pandèmia COVID-19 havia alterat les respostes psicofísiques i emocionals de persones amb misofonia, sota la hipòtesi segons la qual el confinament forçat havia afectat greument les persones que patien misofonia, i els que hi convivien. Mètodes: Es va dur a terme la revisió sistemàtica amb el mètode PRISMA des dels inicis de la misofonia fins a l’ actualitat. Després es van realitzar mesures qualitatives i quantitatives de morfologia craneoencefàlica per determinar la relació entre la misofonia i els sistemes craneomandibulars, i escales psiquiàtriques per a l’ansietat i la depressió. La representació social de la misofonia, l’autoconcepte dels pacients i el que els seus familiars en tenien es va estudiar mitjançant IRaMuTeQ i es va recopilar una llista de disparadors misofònics. Finalment, l’impacte del confinament durant la pandèmia pel COVID-19 es va estudiar analitzant les consultes clíniques, paràmetres neurofisiològics de coherència cardíaca davant d’estímuls disparadors i escala LSB-50 per a símptomes psicològics i psicosomàtics. Resultats: 1) hi ha una relació entre l’estructura crani-mandibular i la misofonia; 2) hi ha relació entre el grau de desviació de les mesures craneomandibulars i el grau de misofonia; 3) hi ha una relació positiva entre el diagnòstic de misofonia i la presència d’ansietat; 4) la depressió també té una relació amb el grau de misofonia més sever, però no amb el diagnòstic en general; 5) la Representació Social de la misofonia en facilita el reconeixement i 6) es confirma que les situacions estressants, com el confinament, provoquen una disminució en la Variabilitat de la Freqüència Cardíaca i un augment en els trastorns psicològics com l’ansietat i la depressió en els pacients diagnosticats de misofonia. Conclusions: Aquesta tesi doctoral presenta un nou paradigma en la investigació de misofonia, el qual estableix les bases per a un nou mètode com a primer diagnòstic. A més, aquest treball exposa la importància del reconeixement social de la misofonia perquè tant pacients com a familiars i personal mèdic tinguin un concepte unificat que permeti el desenvolupament en els àmbits de diagnòstic i tractament de la misofonia. Finalment, ressalta la importància d’entendre com les situacions extremes com un confinament obligat afecten nodridament les persones amb misofonia. |
|---|