Morphological covariation and growth of the skull in the house mouse (Mus musculus): The role of Robertsonian translocations in a zone of chromosomal polymorphism
El ratolí domèstic de l’Europa occidental (Mus musculus domesticus Schwarz i Schwarz 1943) mostra una predisposició particularment elevada vers l’esdeveniment i fixació de translocacions robertsonianes; un tipus de reorganització cromosòmica que comporta la fusió de cromosomes a nivell centromèric i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/456686 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/456686 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ratolí domèstic Ratón doméstico House mouse Reorganitzacions cromosòmiques Reorganizaciones cromosómicas Chromosomal rearrangements Morfologia cranial Morfología cranial Skull morphology Ciències Experimentals 59 |
| Sumario: | El ratolí domèstic de l’Europa occidental (Mus musculus domesticus Schwarz i Schwarz 1943) mostra una predisposició particularment elevada vers l’esdeveniment i fixació de translocacions robertsonianes; un tipus de reorganització cromosòmica que comporta la fusió de cromosomes a nivell centromèric i, per tant, una disminució del número diploide. Com a resultat, aquesta subespècie de ratolí domèstic presenta una elevada diversitat cariotípica. L’acumulació de translocacions robertsonianes té el potencial de dificultar el flux genètic. Conseqüentment, aquestes reordenacions cromosòmiques són considerades potencials factors desencadenants d’especiació cromosòmica. A més, la restricció d’intercanvi genètic entre poblacions finalment podria conduir a la seva divergència morfològica. La present tesi doctoral pretén aprofundir en el paper que les translocacions robertsonianes podrien tenir en la covariació entre trets morfològics, la diversificació fenotípica d’estructures esquelètiques, així com en el creixement d’aquestes estructures al llarg de l’ontogènia postnatal inicial, en poblacions naturals del ratolí domèstic de l’Europa occidental. L’àrea d’estudi inclou el sistema robertsonià Barcelona de Mus musculus domesticus, caracteritzat per set cromosomes metacèntrics diferents amb una distribució clinal i constituït per poblacions metacèntriques amb números diploides d’entre 27 i 39 cromosomes, així com poblacions circumdants d’espècimens amb el cariotip estàndard de 40 cromosomes. La present tesi específicament es centra en anàlisis comparatius de covariació morfològica i variació fenotípica de la mandíbula i la caixa craniana en espècimens adults, i del patró de creixement mandibular en sèries ontogenètiques d’espècimens juvenils d’entre la segona i la vuitena setmana de vida postnatal. A més, el creixement mandibular és avaluat en una sèrie ontogenètica de la soca endogàmica clàssica de ratolí domèstic (Mus musculus) C57BL/6J, amb la intenció de contextualitzar les potencials diferències en creixement mandibular entre ratolins salvatges amb el cariotip estàndard i amb translocacions robertsonianes. Mentre que l’estudi dels espècimens adults és realitzat mitjançant tècniques de morfometria geomètrica, l’estudi de les sèries ontogenètiques de ratolins juvenils implica un enfocament multi-mètode que inclou anàlisis histològics de seccions i superfícies òssies, i anàlisis de morfometria geomètrica. Els principals resultats de la present investigació són: i) l’al·lometria té un important efecte integrador sobre estructures morfològiques, la rellevància del qual augmenta a mesura que més translocacions robertsonianes s’acumulen; ii) l’estructura modular de la mandíbula en regió alveolar i branca ascendent és mantinguda independentment del nombre de translocacions robertsonianes; iii) la integració morfològica entre les regions cranials dorsal i ventral no és alterada per les translocacions robertsonianes; iv) l’organització de la caixa craniana en basicrani i cara en vista ventral, i en neurocrani i cara en vista dorsal, és normalment confirmada en tots els grups cromosòmics; v) la diferenciació cariotípica en espècimens adults, deguda a l’acumulació de metacèntrics, s’associa positivament amb la diversificació morfològica de les regions dorsal i ventral de la caixa craniana; vi) l’estructura de covariació morfològica de la mandíbula i la diferenciació fenotípica de la regió dorsal de la caixa craniana es correlacionen positivament amb el distanciament geogràfic entre grups cromosòmics; vii) els patrons de creixement mandibular difereixen entre espècimens salvatges amb el cariotip estàndard i aquells amb translocacions robertsonianes, encara que les diferències són més notables entre els ratolins salvatges estàndard i els ratolins de laboratori de la soca C57BL/6J; viii) les diferències entre grups respecte al creixement mandibular esdevenen més evidents després del deslletament; ix) la magnitud d’integració morfològica de la mandíbula disminueix al llarg del creixement postnatal en tots els grups. A la llum d’aquests resultats, les translocacions robertsonianes poden modificar la covariació morfològica de trets cranials i poden tenir certa influència sobre l’ontogènia de la mandíbula durant la vida postnatal inicial. En conseqüència, aquestes reordenacions cromosòmiques tindrien un paper important en l’evolució morfològica divergent. |
|---|