Psychosocial factors in the implementation of biosecurity measures on dairy cattle farms in Spain
L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral va ser conèixer els factors psicosocials que influeixen en l'aplicació de les mesures de bioseguretat en les granges de bovins de llet de Galícia i Catalunya a Espanya. En el primer estudi, es van realitzar entrevistes en profunditat cara a c...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673117 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673117 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Factors psicosocials Factores psicosociales Psychosocial factors Bioseguretat Bioseguridad Biosecurity Granges de bovins de llet Granjas de bovinos de leche Dairy cattle farms Ciències de la Salut 00 |
| Sumario: | L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral va ser conèixer els factors psicosocials que influeixen en l'aplicació de les mesures de bioseguretat en les granges de bovins de llet de Galícia i Catalunya a Espanya. En el primer estudi, es van realitzar entrevistes en profunditat cara a cara amb 16 ramaders i 16 veterinaris. Es va dur a terme una anàlisi de teoria fonamentada. Es va identificar la importància dels veterinaris com a font d'informació, incloent-hi les seves habilitats de comunicació, les experiències individuals dels ramaders, les tradicions de les granges i la disponibilitat de temps i espai del ramader. Finalment, es va suggerir la necessitat d'aprofundir en els coneixements dels treballadors de les granges i en les mesures de bioseguretat obligatòries. El segon estudi va explorar la tensió entre les antigues tradicions i rutines ramaderes i les recomanacions veterinàries. Es va basar en el triple model espacial de Lefebvre, que aborda les pràctiques espacials (antigues tradicions i rutines), les representacions de l'espai (recomanacions) i l'espai de representació (aplicació final de les mesures de bioseguretat), i tot això forma part de les ecologies de seguretat. Es va utilitzar un enfocament etnogràfic en dues granges de Galícia i dues de Catalunya. Es va posar de manifest que les granges tenen contextos específics diferents, i que cal tenir en compte les raons de les posicions dels ramaders i veterinaris, la comunicació efectiva i el sentit comú. En el tercer estudi es van utilitzar vuit grups de discussió, quatre per a ramaders i quatre per a veterinaris. Es va comprovar que els ramaders i els veterinaris es culpen mútuament per no seguir les pràctiques de bioseguretat. Es va demostrar que existien contradiccions entre els veterinaris i algunes pràctiques veterinàries individuals que van participar en l'estudi, la qual cosa va generar dubtes i confusió entre els ramaders. També es van identificar diferents percepcions sobre el paper que ha d'exercir l'administració pública en relació amb la formació i les sancions per a millorar la bioseguretat. A més, els participants van expressar diferents opinions sobre si les mesures de bioseguretat haurien de ser obligatòries o voluntàries. El quart estudi va explorar i va aprofundir en els punts de vista de l'administració pública sobre la bioseguretat a través d'11 entrevistes en profunditat amb representants de l'administració pública, utilitzant l'anàlisi de contingut. Segons l'administració pública, les mesures de bioseguretat haurien de ser flexibles i tenir en compte la realitat de les granges, i caldria promoure la formació i la sensibilització. També es va suggerir que l'administració pública assessori els ramaders, però a través de veterinaris independents dels serveis veterinaris oficials. També es va suggerir que es fomentin les reunions entre els diferents actors del sector lacti per a generar una participació activa en temes de bioseguretat. |
|---|