The synurbization of wild boar in the city of Barcelona, Spain
Les espècies sinúrbiques responen a la urbanització global colonitzant gradualment les ciutats i utilitzant entorns urbans, on els factors socials i ecològics influeixen en les interaccions entre humans i vida salvatge. La falta de gestió en les interaccions entre humans-fauna salvatge condueix a co...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243444 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/243444 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Porc senglar Models basats en agents Agent based modeling Jabalí Wild boar Modelos basados en agentes Urban Urbano Ciències Experimentals |
| Sumario: | Les espècies sinúrbiques responen a la urbanització global colonitzant gradualment les ciutats i utilitzant entorns urbans, on els factors socials i ecològics influeixen en les interaccions entre humans i vida salvatge. La falta de gestió en les interaccions entre humans-fauna salvatge condueix a conflictes que generen canvis en la dinàmica de la població animal i un augment de les despeses públiques i privades. Les poblacions de porc senglar (Sus scrofa) estan augmentant globalment, i colonitza àrees (peri)urbanes on s'associa a noves interaccions entre humans i senglars, i generen una preocupació pel risc de conflictes associats como l'epidemiològic. La sinurbització, afavorida per la disponibilitat de recursos antropogènics, augmenta l'agregació i la tolerància intraespecífica, incrementant el contacte del senglar i els ciutadans, amb el consegüent risc de transmissió de patògens. Aquesta tesi proporciona informació sobre els factors que influencien la dinàmica del porc senglar al Parc Natural de Collserola (PNC) i les estratègies de gestió més efectives per a reduir la densitat de les poblacions. A més, a través del desenvolupament d'un model basat en agents (MBA), s'analitza el sistema socio-ecològic que regeix l'ús de l'ecosistema urbà pel senglar sinúrbic i les interaccions entre senglars-humans en l'àrea (peri)urbana de Barcelona. Finalment, s'avalua el risc epidemiològic que suposa el senglar en l'àrea (peri)urbana de Barcelona, quantificant i localitzant espacialment el seu paper en el manteniment, la circulació i la disseminació espacial de patògens. Els resultats varen revelar que, en les condicions actuals, la població de senglar del PNC seguirà augmentant. L'estratègia més eficient per a reduir l'abundància de senglar va ser una combinació de reducció dels recursos alimentaris antropogènics suplementaris i l'eliminació selectiva de senglars menors de dos anys. El MBA desenvolupat va obtenir una alta precisió per a predir la magnitud i la ubicació dels moviments del senglar en comparació amb els informes d'observacions de senglar a la ciutat de Barcelona. El MBA va predir 115 episodis d'atac i 1442 episodis d'alimentació directa durant un any de simulació. El bon acompliment del MBA reflecteix el valor d'aquest prototipus com model predictiu per a detectar àrees prioritàries d'interaccions i conflictes entre humans i senglars. Aquesta tesi també descriu una expansió epidemiològica del MBA, amb l'objectiu d'avaluar diferents escenaris epidemiològics que podrien ser utilitzats en l'avaluació del risc per a la salut pública, i donar suport a la presa de decisions, de tres patògens rellevants a la interfície entre animals salvatges-domèstics-humans: el virus de l'hepatitis E (VHE), Campylobacter resistent a antimicrobians (CB-RA) i el virus de la pesta porcina africana (PPA). En l'escenari de PPA, tota la població de senglar va estar exposada al virus de 51 a 71 dies després del cas índex. La transmissió del virus de la PPA va estar determinada pels cadàvers (87,6%) dels casos i per contacto directe (12,6%). El brot va durar entre 71-124 dies, reduint la població inicial en un 95%. Els resultats del model d'exposició ciutadana per al VHE i CB-RA (segons el model, 457 i 462 humans haurien contactat amb el patogen, respectivament) varen coincidir amb les estimacions de l'Organització Mundial de la Salut (480 per a HEV i entre 264 i 558 per a CB-RA) per a la població i temps estimats. A pesar de la diferència en la prevalença de patògens (20% i 60% per a HEV i CB-RA, respectivament) a la població de seglar, el número similar de ciutadans exposats en cada escenari suggereix un paper determinant de les femtes en la transmissió d'aquests patògens, el que resulta en un risc significant per a la salut pública. |
|---|