Retícules i diagonals: el Pla Jaussely de Barcelona de 1907 i el Pla Burnham de Chicago de 1909
El Pla Jaussely de Barcelona de 1907 i el Pla Burnham de Chicago de 1909 són propostes anàlogues amb llenguatge beaux-arts que tenen com a objectiu l'organització formal i funcional de la ciutat en el trànsit cap a la metròpoli. La retícula de la ciutat jerarquitza els seus carrers i introdueix...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/6964 |
| Acesso em linha: | http://www.tdx.cat/TDX-1213107-122150 http://hdl.handle.net/10803/6964 https://dx.doi.org/10.5821/dissertation-2117-94281 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | arquitectes planejament urbà teoria urbanisme projecte urbà sistemes de representació arquitectònica arquitectura del paisatge urbanisme composició arquitectònica projectes arquitectònics disseny art arquitectura 72 |
| Resumo: | El Pla Jaussely de Barcelona de 1907 i el Pla Burnham de Chicago de 1909 són propostes anàlogues amb llenguatge beaux-arts que tenen com a objectiu l'organització formal i funcional de la ciutat en el trànsit cap a la metròpoli. La retícula de la ciutat jerarquitza els seus carrers i introdueix vies diagonals que permeten el seu creixement estructurat i representatiu. L'estudi es realitza comparant els plànols originals i els dibuixos interpretatius a la mateixa escala. El referent és el model urbà de París i l'esquema de vies principals d'Hénard. París té un eix longitudinal que és avinguda principal de la ciutat i eix territorial fonamental que, reforçat amb els edificis públics més representatius, es transforma en la columna vertebral.<br/>L'eix de simetria vertical organitza les diagonals de ronda. Tant a Barcelona com a Chicago, la posició del centre cívic a l'eix vertical complementari en lloc del principal longitudinal debilita la connexió territorial. A Barcelona hauria estat més estructurador reforçar amb equipaments l'eix longitudinal de la Gran Via i, en un esquema en què les diagonals són les protagonistes, convertir la Diagonal en emblema del Pla i de la ciutat. Michigan Ave. a Chicago s'ha convertit en l'eix estructurador que dóna continuïtat al Pla. <br/>La lectura prèvia de la ciutat és bàsica per fer una proposta estratègica que coincideixi amb les línies de força de la ciutat.<br/>La unitat malla de la retícula de Barcelona és igual que la retícula original de Chicago, de 133 x 133 m. o 1/12 x 1/12 milla; l'illa Cerdà té les mateixes mides que el Chicago-block. La unitat malla bàsica de Chicago és de ½ x ½ milla i determina àrees de ciutat amb illes d'igual mida limitades pels carrers de la xarxa viària principal. Aquesta dimensió correspon a 6 x 6 illes de l'àrea central quadrangular de Barcelona limitada pels carrers principals. <br/>Quan una ciutat amb retícula fa el canvi d'escala, les vies diagonals passen a ser les vies que articulen la ciutat amb el territori i li permeten desenvolupar-se. <br/>Les vistes a vol d'ocell i els fragments de les plantes d'estudis perspectius es situen dins la planta de Jaussely. La composició dels sis plànols del concurs de 1905 i dels múltiples plànols del projecte de 1907 i la confecció d'una vista general interpretativa visualitzen la proposta en el seu conjunt.<br/>Jaussely estructura les trames del pla i els teixits dels turons a partir de les vies principals Diagonal i Meridiana amb direcció excepcional a 45º respecte a la malla.<br/>Amb aquestes directrius N-S, E-O, defineix les diagonals de ronda que, juntament amb les vies perpendiculars, determinen els nous nuclis connectius. Aquests encreuaments que formen una plaça equipada són els nusos d'urbanitat de la proposta picturesca.<br/>Quan a un d'aquests nusos se li vol donar més rellevància se li afegeixen noves vies radials que connecten directament altres punts d'interès. Els edificis monumentals presenten multiplicitat de vistes i la lateralitat d'aquestes visions produeix un efecte de fugacitat i de sorpresa.<br/>A través de les vistes de Burnham es fa un itinerari per la ciutat a vol d'ocell. La força expansiva de la quadrícula es vol limitar a través de límits poligonals progressius a l'entorn d'un centre principal amb centres simètrics complementaris, com a manera de construir un nucli central dens i volumètricament significatiu. En el Pla de Chicago les diagonals introdueixen la connexió territorial, són línies ràpides d'expedició del centre i formen els circuits poligonals que permeten desviar els fluxos d'entrada. Es reforcen els carrers de la retícula de ½ x ½ milla i s'assegura la continuïtat lineal per donar urbanitat.<br/>Es subratlla la ribera paisatgística, el sistema de parcs i la connectivitat dels circuits exteriors. |
|---|