La base de orientación no lineal como instrumento de autorregulación matemática

La present tesi doctoral va prendre com a objectiu crear, desenvolupar i aplicar una base d'orientació no lineal com a eina de suport a la metacognició matemàtica durant la resolució de problemes de patrons. Per assolir aquest objectiu, es van definir tres objectius específics. En primer lloc,...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Torregrosa, Alba|||0000-0001-7954-3507
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:243434
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/243434
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Base d'orientació no lineal
Base de orientación no lineal
Non-linear orientation base
Avaluació
Evaluación
Assessment
Metacognició
Metacognición
Metacognition
Ciències Socials
Descripción
Sumario:La present tesi doctoral va prendre com a objectiu crear, desenvolupar i aplicar una base d'orientació no lineal com a eina de suport a la metacognició matemàtica durant la resolució de problemes de patrons. Per assolir aquest objectiu, es van definir tres objectius específics. En primer lloc, identificar quins aspectes d'una base d'orientació de l'acció no atenen a la naturalesa dels problemes matemàtics proposats i, en segon lloc, analitzar el procés de creació, aplicació i avaluació d'una base d'orientació no lineal. La recopilació dels tres articles presentats té com a objectiu donar resposta a aquests tres objectius específics i aconseguir l'objectiu general descrit anteriorment. Inicialment es va desenvolupar i aplicar una base d'orientacció de l'acció amb tres grups d'alumnes de sisè de primària durant la resolució de problemes de numeració i patrons. Aquesta implementació ens va permetre, d'una banda, analitzar el potencial de l'instrument en termes de suport metacognitiu i, d'altra banda, observar quines limitacions van sorgir quan es va ser aplicada en processos no lineals. Aquestes limitacions són les que ens han portat a dissenyar la base d'orientació no lineal (BONL) que es presenta com l'eina transversal de l'estudi. Per observar com actua la BONL en termes metacognitius, hem analitzat el paper de l'autoavaluació i coavaluació entre iguals durant el procés d'aplicació i, al mateix temps, hem caracteritzat la naturalesa matemàtica de les bases desenvolupades per tres nous grups de alumnes de sisè de primària. Els nostres resultats destaquen que la base d'orientació no lineal té un gran potencial com a eina de suport metacognitiu durant la resolució de problemes de patrons. Al mateix temps, el procés de creació, aplicació i modificació de l'instrument a partir de l'autoavaluació i la coavaluació, permet als estudiants ser conscients de les fases de resolució d'un problema posant l'accent en els processos de revisió i justificació de l'estratègia aplicada. Pel que fa a la naturalesa matemàtica de les bases, apreciem que la presència d'elements referents a ajudes metacognitives és significativament superior a la presència d'habilitats matemàtiques. Aquest aspecte ens mostra que l'instrument fa més referència als processos mentals d'autoregulació que als procediments matemàtics que podem aplicar en la resolució de problemes de patrons. Aquesta tesi pretén servir de base per a futures investigacions centrades en la resolució de problemes, el pensament dels estudiants i l'avaluació en didàctica matemàtica.