Estudi arqueomètric de la producció i difusió d'àmfores de la zona central i sud de la costa catalana durant els S. I aC - I dC
[cat] Mitjançant la caracterització arqueològica i arqueomètrica, aquest estudi intenta donar resposta a diverses qüestions relacionades amb els processos de producció i de difusió comercial de les àmfores vinàries fabricades al nord-est peninsular entre els s. I aC i I dC. L'estudi de les àmfo...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2008 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/42635 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/42635 http://www.tdx.cat/TDX-0303108-115302 http://hdl.handle.net/10803/2601 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Producció Distribució comercial Arqueometria Àmfores Arqueologia Ceràmica romana Archaeometry Amphoras Archaeology Roman pottery Production Physical distribution of goods |
| Sumario: | [cat] Mitjançant la caracterització arqueològica i arqueomètrica, aquest estudi intenta donar resposta a diverses qüestions relacionades amb els processos de producció i de difusió comercial de les àmfores vinàries fabricades al nord-est peninsular entre els s. I aC i I dC. L'estudi de les àmfores Dressel 1, Tarraconense 1 i 3 i Pascual 1 d'alguns tallers situats a l'àrea central i sud de la costa catalana permet observar el grau d'estandardització tecnològica, el grau d'homogeneïtat de les diverses produccions i l'evolució formal que caracteritza les produccions dels diversos centres o àrees productores. La identificació de la provinença de les àmfores, segons les característiques composicionals i petrogràfiques de les àmfores permet la determinació dels Grups de Referència (RG) corresponents a les produccions dels diversos tallers i les Unitats de Referència Composicional de Pastes, especialment en el cas dels centres receptors. Esdevé així possible l'atribució a un centre de producció d'àmfores procedents de centres receptors i consumidors. Donat el caràcter utilitari específic d'aquestes produccions amforals, destinades al transport del vi, tant per via terrestre, fluvial i marina i no sempre en les condicions més adequades, l'avaluació de les propietats mecàniques d'aquests contenidors esdevé una informació important. Ja que les propietats dels materials depenen estretament de la cadena operativa del procés de manufactura, l'anàlisi des aspectes tecnològics esdevé fonamental.Aquesta metodologia ha estat aplicada en l'estudi d'un total de 404 individus amforals procedents de sis centres productors i tres centres receptors. La zona productora més septentrional correspon a dos tallers ceràmics de la vall de Cabrera, Ca l'Arnau i Can Pau Ferrer, que han fabricat àmfores Dressel 1, Tarraconense 1 i Pascual 1 des del segon quart del s. I aC fins a les primeres dècades del s. I dC. Més al sud, el territori de l'antiga Barcino (Barcelona) respon a un centre productor i redistribuïdor d'àmfores vinàries, especialment del tipus Pascual 1, des d'època d'August. Un altre centre productor d'aquest tipus de contenidor és el Barri Antic, situat a l'àrea del riu Llobregat, mentre que el centre més meridional correspon a la vil·la del Vilarenc, situada a l'àrea del Penedès. Per tal d'avaluar el paper d'algunes ciutats de la Gàl·lia méridional com a centres receptors i consumidors del vi del nord-est peninsular, s'han considerat les ciutats de Narbo Martius (Narbona) i Lattara (Lattes).Els resultats obtinguts aporten un gran coneixement sobre els aspectes que envolten els processos de producció i difusió amforal. La contrastació d'aquestes dades amb la informació proporcionada per l'arqueologia ens permet contextualitzar l'evolució abast observat en aquestes activitats en un marc històric, econòmic i social més precís. |
|---|