| Summary: | Aquesta tesi amplia l'anàlisi teòric de les fusions entre empreses del mateix sector, les anomenades fusions horitzontals. El primer objectiu és d'identificar causes que porten a l'enorme tendència de les indústires a consolidar-se. El segon és estudiar l'impacte de les fusions tan en el nivell de preus com en el benestar de la societat. Més precisament, s'analitzen els guanys en eficiència i si aquests poden compensar els efectes anticompetitius. Així, l'anàlisi és rellevant per millorar el disseny dels sistemes de control de fusions dels serveis de defensa de la competència. El primer capítol considera un mercat molt concentrat i estudia els efectes de les decisions en inversió i l'organització interna de les empreses fusionades en l'eficiència i l'estabilitat de les fusions. No s'assumeix que les fusions generaran automàticament guanys en eficència: tot i que poden generar enconomies d'escala, i per tant costs més baixos, les empreses necessiten invertir per aconseguir-ho. A més, aquesta inversió pot ser frustrada pel conflicte que hi pot haver entre les empreses fusionades. Es mostra que, fins i tot quan no hi ha conflicte, les empreses no sempre inverteixen per aconseguir guanys en eficiència tot i que per elles es beneficiós fusionar-se. Quan hi ha conflicte fins i tot hi poden haver-hi pèrdues en eficiència i per tant hi ha moltes fusions que no són beneficioses. Com a conseqüència, si els directors de les empreses subestimen la possibilitat de conflicte, consideraran que és positiu fusionar-se tot i que després es trobaran amb una empresa menys eficient i amb beneficis inferiors als que tenien per separat. La resta de la tesi analitza les fusions en mercats caracterizats per la presència d'incertesa. Aquesta pot provenir dels costos de producció dels béns produïts per les empreses o bé de la demanda d'aquests béns per part dels consumidors. El segon capítol analitza un mercat a on, a més de la incertesa, hi ha informació incompleta. Un cop la incertesa es resol, les empreses observen les demandes o els costos propis però no observen els dels competidors. Una de les avantatges de les fusions en aquests mercats és que, quan les empreses s'ajunten, comparteixen informació. El capítol prova que, quan l'informació incompleta és important, les empreses tenen molt més incentius a fusionar-se i que fins i tot en mercats molt poc concentrats, les fusions són beneficioses. És precisament en aquestes situacions a on l'informació és més dispersa i a on el reagrupament d'informació pot ser més positiu. Les fusions no només són més beneficioses per les empreses sinó que són més positives per la societat i en alguns casos poden ser fins i tot desitjables. En el tercer capítol s'analitzen les fusions entre empreses que no són neutrals davant del risc, com assumeix tota la literatura, sinó que en són adverses. Aquest estudi ve motivat per l'enorme preocupació empresarial pel risc. L'estudi es pot aplicar al mercat de tour operadors i en particular al intent de fusió entre Airtours i First Choice (bloquejat per la Comissió Europea). El model permet a les empreses d'escollir com es reparteixen les accions de la nova companyia. Això té efectes pel nivell de risk sharing i pel comportament estratègic de l'empresa. Quan la competència és en quantitats, el risk sharing fa l'empresa fusionada més agressiva i per tant les fusions més beneficioses. Les fusions poden fer que els tour operadors ofereixin més capacitat a més destinacions. Quan la competència és en preus, per contra, les fusions porten a preus més alts quan l'incertesa és en el nivell de la demanda però a preus més baixos quan l'incertesa és en els costos.
|
|---|
