Les relacions interlingüístiques al Pirineu central en una perspectiva diacrònica. Aportacions des de la sintaxi
En la nostra contribució volem posar de manifest l’interès de la sintaxi per a entendre les relacions lingüístiques transpirinenques en base al seu caràcter contigu en termes geogràfics, que permet obtenir una imatge de les vinculacions interlingüístiques i les diferenciacions intralingüístiques alh...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2010 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/68963 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10459.1/68963 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Català Occità Sintaxi Pirineus Romanització Catalan Occitan Syntax Pyrenees Romanization |
| Sumario: | En la nostra contribució volem posar de manifest l’interès de la sintaxi per a entendre les relacions lingüístiques transpirinenques en base al seu caràcter contigu en termes geogràfics, que permet obtenir una imatge de les vinculacions interlingüístiques i les diferenciacions intralingüístiques alhora. Ho mostrem prenent com a exemple alguns trets morfosintàctics: la distribució dels auxiliars en aranès en connexió amb el que trobem en català i, singularment, el que trobem en alt pallarès i la forma i la distribució geogràfica de l’expletiu se com a introductor d’interrogatives indirectes (cat.: no saben se qui vindrà / oc.: non saben se qui vierà). A més mirem d’establir un contrast entre fenòmens: - dinàmiques lingüístiques relativament recents on es fa notar el factor geopolític, que es poden exemplificar amb el cas de les alteracions en l’auxiliaritat en aranès; - dinàmiques amb distribució no condicionada per l’existència de fronteres administratives recents, és a dir, de datació possiblement més antiga. La legitimitat d’una perspectiva pirinenca es posa de manifest en l’originalitat d’alguns fenòmens observables: caràcter local i al mateix temps transpirinenc, que suggereix l’existència d’un àmbit particular de relacions interlingüístiques. A l’hora d’interpretar les dades, ens adonem que el panorama anterior a la romanització està encara per definir. Però més enllà, si les afirmacions de Coromines, en constatar la notable pervivència de l’element prellatí al vessant meridional dels Pirineus centrals i occidentals, han de ser tingudes per certes en el sentit que la llatinització efectiva d’aquestes valls pirinenques és un fet tardà, aquell panorama pren una aparença complexa: cal no oblidar el paper encara no del tot definit de la dominació musulmana; si bé aquest és un fet en aparença eminentment meridional, per a bona part del territori també sembla derivar en una certa posada a zero del comptador de la romanització. I llavors, per contra, potser l’impacte romanitzador que hi segueix no pot ser descrit en termes estrictament meridionals. |
|---|