La mà com a artefacte urbà: una infraestructura híbrida per connectar teixits urbans i portes metropolitanes
La mà com a artefacte urbà és un projecte de regeneració que proposa una infraestructura híbrida capaç de connectar teixits urbans fragmentats i generar noves relacions amb l’escala metropolitana, més enllà de l’àmbit estrictament veïnal. L’àrea d’actuació se situa en un punt fronterer entre municip...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/446405 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/446405 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | City planning -- Spain -- Barcelona Metropolitan Area Urban renewal -- Spain -- Barcelona Metropolitan Area Footbridges -- Spain -- Barcelona Metropolitan Area Regeneració urbana Polígons industrials Mixticitat Ponts Urbanisme -- Catalunya -- Barcelona (Àrea Metropolitana) Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Barcelona (Àrea Metropolitana) Passarel·les -- Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà |
| Resumo: | La mà com a artefacte urbà és un projecte de regeneració que proposa una infraestructura híbrida capaç de connectar teixits urbans fragmentats i generar noves relacions amb l’escala metropolitana, més enllà de l’àmbit estrictament veïnal. L’àrea d’actuació se situa en un punt fronterer entre municipis que històricament han intentat unir les dues vores del riu Besòs. El projecte parteix de les continuïtats urbanes i territorials interrompudes tant per grans infraestructures —com la Ronda Litoral o els ponts concebuts exclusivament per al vehicle privat— com per transformacions naturals, com el calaix de formigó on discorre el parc fluvial. L’espai escollit es troba entre els polígons industrials de l’Estadella i Montsolís, en un punt estratègic definit pel carrer Santander, les rondes i la nova via metropolitana (carrer de l’Avançada). El carrer Santander, nascut com a vial perifèric per prolongar l’Eixample enmig de camps i fàbriques, ha esdevingut amb el temps un eix clau del procés de renovació urbana. Al segle XX, aquest vial va actuar com a estructura de suport: al costat nord s’hi van instal·lar polígons i fàbriques (com Montsolís, Sanchís o Cobega), mentre que al sud es van construir grans blocs residencials a la Verneda. Aquesta dualitat va consolidar el carrer com a frontera entre teixits productius i residencials, a la vegada que esdevenia via de servei per al trànsit de mercaderies i l’accés als nous barris. Actualment, la transformació del pont del Molinet i el desplegament de nous habitatges i equipaments redefineixen aquest paper històric. El carrer Santander passa de ser un element barrera a un corredor integrador, capaç de millorar la cohesió entre Sant Martí i Sant Andreu i de reforçar la connexió de Barcelona amb el riu Besòs. |
|---|