La metafísica del conocimiento de Karl Rahner. Análisis de "Espíritu en el mundo"
El teòleg jesuïta Karl Rahner, després del Concili Vaticà II, es convertí en el paladí de la nouvelle théologie i en el princeps novorum theologorum mitjançant la proclama del seu gir antropològic. Cal analitzar aquest teòleg de Friburg, per a una comprensió adequada, des dels seus fonaments filosòf...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/462803 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/462803 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Metafísica del coneixement Antropologia trascendental Metafísica del conocimiento Antropología trascendental Metaphysics of knowledge Transcendental anthropology 11 |
| Sumario: | El teòleg jesuïta Karl Rahner, després del Concili Vaticà II, es convertí en el paladí de la nouvelle théologie i en el princeps novorum theologorum mitjançant la proclama del seu gir antropològic. Cal analitzar aquest teòleg de Friburg, per a una comprensió adequada, des dels seus fonaments filosòfics. La metafísica transcendental de Karl Rahner ―expressada en la seva coneguda obra Geist in Welt― està clarament fonamentada en el pensament de l’existencialista Heidegger i en el tomisme transcendental de Maréchal. No obstant això, Rahner es presenta com autèntic intèrpret de sant Tomàs d’Aquino, però, en realitat, tergiversa els texts, contexts i principis de l’Angèlic. El nostre autor, amb la seva Erkenntnismetaphysik, duu fins a les darreres conseqüències el cogito cartesià, identificant en l’home l’ésser, el fet de conèixer i l’objecte conegut, ignorant la distinció que l’Angèlic fa de l’ésser natural i de l’ésser cognoscitiu. Per altra banda, el concepte clau, per entendre la metafísica transcendental del Pare Rahner, és el Vorgriff o anticipació, que és un coneixement apriòric i atemàtic de l’ésser en general. A més a més, Karl Rahner arriba a interpretar la gnoseologia de l’Aquinat identificant ―sic et simpliciter― la conversio ad phantasma, l’abstractio i la reditio in seipsum, sense tenir en compte que sant Tomàs parla d’una unitat dels distints processos cognoscitius, però no els identifica. En conseqüència, Karl Rahner instrumentalitza la metafísica i gnoseologia tomistes pràcticament en la seva totalitat. En definitiva ―seguint Cornelio Fabro―, Rahner “non tam est thomista, quam philosophiae thomisticae depravator”. |
|---|