Efficiency and Spatial Structure of the Public Healthcare System
Durant l'última dècada, l'Equador ha passat per moltes reformes enfocades en promoure objectius de salut basats en equitat i cobertura de salut universal. Sense embargament, les decisions basades en l'equitat poden afectar l'eficiència del sistema de salut, ja que una major deman...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:257635 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/257635 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Eficiència sanitària Eficiencia de salud Healthcare efficiency Reforma sanitària Reforma de salud Healthcare reform Dependència espacial Dependencia espacial Spatial dependence Ciències Socials |
| Sumario: | Durant l'última dècada, l'Equador ha passat per moltes reformes enfocades en promoure objectius de salut basats en equitat i cobertura de salut universal. Sense embargament, les decisions basades en l'equitat poden afectar l'eficiència del sistema de salut, ja que una major demanda d'atenció mèdica requerirà un major ús dels recursos de salut. Això desperta interès en considerar l'estudi de l'eficiència del sistema sanitari. Esta tesis propone evaluar el desempeño de eficiencia de los hospitales públicos ecuatorianos; dada la marcada heterogeneïtat regional que caracteritza la realitat ecuatoriana, es proposa un marc d'anàlisi on l'estructura espacial juega un paper clau per comprendre i donar forma a la distribució heterogènia dels recursos i els seus determinants. En primer lloc, aquesta tesi s'enfoca en la medició de l'eficiència dels hospitals públics, desenvolupant una nova metodologia empírica que pren en compte la heterogeneïtat del sistema. Luego, respon si la variació de l'eficiència en un hospital afecta l'eficiència dels hospitals veïns i si les variacions de la demanda afecten l'eficiència hospitalària. Finalment, evidència fins a quin punt l'eficiència dels hospitals públics està determinant la mobilitat interregional dels pacients i el seu efecte indirecte en altres hospitals (espacialment correlacionats). En conclusió, se evidencia que l'augment en la demanda de tractament mèdic tuvo un efecte positiu general sobre el desempeño hospitalari, tant a través d'efectes directes com indirectes. Els impulsors potencials d'aquest efecte es refieren a l'ús ineficient dels recursos excedents i la capacitat dels hospitals públics. El temps que heu tingut els hospitals per adaptar-se a l'afluència de pacients abans de les reformes i la inversió pública desplegada també pot tenir una participació significativa en aquest efecte. Els resultats també proporcionen evidència de que una major eficiència dels hospitals especialitzats té un fort efecte d'atracció sobre els pacients de les regions menys desenvolupades. Esta afluencia de pacientes está siendo captada por hospitales vecinos, quienes aumentan su eficiencia para atraer dicha demanda, mostrando evidencia d'un efecto de competencia. Les implicacions polítiques dirigeixen l'atenció al disseny d'estratègies de salut bé planificades, considerant les externalitats territorials, la dotació tecnològica i el nivell d'especialització com a característiques clau. Es pot orientar una major inversió pública per augmentar l'oferta de tractament especialitzat en les regions menys desenvolupades. En les regions desenvolupades, els tomadors de decisions poden aprofitar els efectes indirectes per promoure l'eficiència, fortalecer les reformes hospitalàries i inversió pública (estratègicament assignada) per millorar el desempeño del sistema regional de salut. |
|---|