Som pobres de solemnitat! cap a l’emancipació del músic preromàntic a Palma de Mallorca
L’objectiu principal d’aquesta Tesi Doctoral és esbrinar les causes que dugueren al músic de principis del segle XIX a intentar buscar en l’aspecte econòmic vies alternatives de finançament que li permetessin el seu manteniment. En definitiva, documentar aquesta diversificació de l’activitat musical...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/378376 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/378376 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Músics Músicos Musicians Segle XIX Siglo XIX Nineteen century Mallorca Majorca Ciències Humanes 78 |
| Sumario: | L’objectiu principal d’aquesta Tesi Doctoral és esbrinar les causes que dugueren al músic de principis del segle XIX a intentar buscar en l’aspecte econòmic vies alternatives de finançament que li permetessin el seu manteniment. En definitiva, documentar aquesta diversificació de l’activitat musical que li permeté mantenir la seva dignitat professional davant la institució que fins aquell moment havia exercit de mecenes i que en aquells moments es trobava amb dificultats econòmiques: l’Església. Per a poder dur a terme aquest objectiu, hem partit de l’estudi de la capella de música de la Catedral de Mallorca, analitzant quin era el seu funcionament, els mitjans econòmics i personals de què disposava i les reformes proposades i realitzades per a poder fer viable la seva pervivència davant la mala situació econòmica de la institució. Com a complement, hem estudiat l’activitat musical desenvolupada al teatre de Palma, tant de les companyies còmiques espanyoles com les d’òpera italiana: la gestió i l’administració teatral, les vicissituds que afectaren les companyies, els actors, cantants, ballarins i músics, el repertori interpretat i el públic que assistia a les funcions. També hem centrar la nostra atenció en altres diversions amb participació musical, com eren els balls públics de màscares realitzats durant l’època del carnestoltes i altres activitats esporàdiques, com els recitals, acadèmies i balls públics i privats. Per últim, hem estudiat la creació, presència i activitat de les bandes de música, tant militars com civils. Tot centrat en la figura del músic preromàntic com a principal protagonista i en un període històric de profunds canvis socials. |
|---|