Governance urbana i polítiques d'inclusió sòcio-espacial
Durant les últimes dècades se succeeixen un seguit de transformacions socials que sotmeten el govern de les ciutats a fortes pressions de canvi: les agendes de política pública local tendeixen cap a l'ampliació i l'aprofundiment i emergeixen noves formes de govern en xarxa o govern relacio...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:37482 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/37482 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Administració local Política urbana Aïllament social |
| Sumario: | Durant les últimes dècades se succeeixen un seguit de transformacions socials que sotmeten el govern de les ciutats a fortes pressions de canvi: les agendes de política pública local tendeixen cap a l'ampliació i l'aprofundiment i emergeixen noves formes de govern en xarxa o govern relacional. Tal com ha advertit la teoria de la governance urbana, per tant, processos estructurals de canvi social estan pressionant cap al canvi la política i les polítiques públiques locals. No obstant això, aquesta perspectiva pot ser qüestionada en base a dues constatacions: primer, les tendències de canvi polític en l'àmbit urbà coexisteixen amb fortes línies de continuïtat; segon, aquestes tendències de canvi poden prendre, en realitat, direccions diverses. Partint d'aquestes premisses, la tesi que se sosté és que els factors estructurals són insuficients per a interpretar els processos de canvi polític urbà; si bé aquest tipus de factors condicionen els processos de canvi polític, la intensitat i la direcció d'aquests processos responen, en realitat, a l'agència dels actors que protagonitzen la vida política local. En l'àmbit sectorial de les noves polítiques d'inclusió sòcio-espacial (o de regeneració urbana) es poden observar amb claredat aquestes tensions entre el canvi i la continuïtat i entre les diverses alternatives per al canvi. Certes tendències de transformació social semblen estar ubicant el fenomen dels barris exclosos en una posició central en l'agenda pública, de la mateixa manera que estimulen l'adopció de noves formes de govern en aquest tipus d'àrees urbanes. La descentralització, la transversalitat, la cooperació público-privada i la participació ciutadana esdevenen característiques clau d'aquesta innovació. Ara bé, les polítiques d'inclusió sòcio-espacial poden acabar prenent característiques molt diferents, tant per la intensitat de la innovació com per les opcions substantives i operatives de fons en que es basen. En un pla empíric, aquesta tesi pretén demostrar l'existència de dos grans models d'inclusió sòcio-espacial a la ciutat de Barcelona. Les polítiques de regeneració urbana en el Raval, en el centre històric de la ciutat, i el Pla Comunitari de la Trinitat Nova, en la perifèria urbana, són considerades com a expressives d'aquests dos grans models. Malgrat tenir elements significatius en comú, cal destacar les grans divergències substantives i operatives entre els dos casos estudiats. Es pretén demostrar que aquestes divergències responen al fet que la xarxa d'actors que ha participat en un i altre procés és significativament diferent. Si bé ambdós casos reflecteixen l'emergència de noves formes de governança urbana a la ciutat, les distintes configuracions de la xarxa d'actors d'un i altre procés s'han traduït, finalment, en l'adopció de models substantius i operatius d'inclusió sòcio-espacial significativament diferents. |
|---|