Actividad antineoplásica de nanotoxinas dirigidas a células CXCR4+ en un nuevo modelo murino de cáncer de endometrio avanzado
El càncer d'endometri (CE) és el més freqüent dels tumors infiltrants del tracte genital femení, i el tercer càncer més prevalent entre les dones europees. La supervivència a cinc anys és del 56% quan hi ha metàstasis regionals, i del 20% quan són distals. Cal desenvolupar noves estratègies ter...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265528 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/265528 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Nanopartícules Nanopartículas Nanoparticles Càncer d'endometri Cáncer de endometrio Endometrial cancer CXCR4 Ciències de la Salut |
| Resumo: | El càncer d'endometri (CE) és el més freqüent dels tumors infiltrants del tracte genital femení, i el tercer càncer més prevalent entre les dones europees. La supervivència a cinc anys és del 56% quan hi ha metàstasis regionals, i del 20% quan són distals. Cal desenvolupar noves estratègies terapèutiques que puguin millorar el tractament actual aconseguint una major inhibició de la disseminació metastàtica, així com una reducció significativa de la seva toxicitat sistèmica associada a efectes adversos. En col·laboració amb el grup de Nanobiotecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el nostre grup ha desenvolupat nanopartícules proteiques autoensamblables, basades en el disseny i la estructura T22-GFP-H6, dirigides específicament a cèl·lules que expressen el receptor de quimiocines CXCR4 (cèl·lules CXCR4+). Aquest receptor està sobreexpressat, en el teixit tumoral en CE. El seu anàlisis per immunohistoquímica de biòpsies tumorals d'una cohort de 79 pacients afectades per CE, va demostrar la seva sobreexpressió en més del 90% de les pacients, presentant un patró d'expressió en membrana. Això suggereix que es tracta d'una bona diana terapèutica també en aquest tipus tumoral, fent-lo susceptible d'esser tractat amb nanopartícules terapèutiques dirigides a cèl·lules tumorals CXCR4+. Per l'avaluació preclínica de les nostres nanopartícules, vam generar noves línies cel·lulars de CE amb sobreexpressió de CXCR4 i luciferasa. D'entre les línies que vam transduir, vam seleccionar la línia AN3CA CXCR4+ pel desenvolupament de models xenògrafs d'implantació subcutània i ortotòpica. Amb aquest últim vam aconseguir imitar les característiques clinicopatològiques del CE en estadis avançats, amb una tassa d'implantació de tumor primari i desenvolupament de metàstasis distals del 100% dels animals. A més, vam demostrar que la sobreexpressió de CXCR4 va exercir un gran efecte respecte a l'augment de la disseminació metastàtica. El nanoportador T22-GFP-H6 va demostrar una gran eficiència d'internalització depenent de CXCR4 sense citotoxicitat in vitro. En el model subcutani, va ser captat principalment pel teixit tumoral, CXCR4+, amb un pic de fluorescència a les 5 hores després de l'administració, sense alteracions histopatològiques en òrgans no tumorals. Després del cribratge amb diverses nanopartícules terapéutiques, vam observar que les basades en toxines bacterianes, T22-DITOX-H6 i T22-PE24-H6, exercien in vitro, a la línia AN3CA CXCR4+, un major efecte citotòxic, que era depenent de CXCR4 i estava mediat per inducció d'apoptosi. Aquesta via de mort cel·lular va ser confirmada in vivo desprès de l'administració de les nanotoxines en el model subcutani CXCR4+. També vam demostrar que ambdues, quan s'administraven a dosis repetides en el model subcutani, inhibien el creixement tumoral i augmentaven la supervivència dels ratolins en absència de toxicitat sistèmica associada. Per últim, l'administració repetida de T22-DITOX-H6, la nanotoxina que va demostrar un efecte antitumoral més potent, en el model ortotòpic CXCR4+ va inhibir el desenvolupament de metàstasis peritoneals, limfàtiques, hepàtiques i pulmonars, disminuint dràsticament tant el nombre com l'àrea dels focs metastàtics en fetge, així com l'àrea de teixit envaït al pulmó. Aquest potent efecte antimetastàtic va tenir lloc a dosis baixes (5 µg q3d x 14 dosis) i en absència de toxicitat sistèmica. La nostra nanopartícula T22-DITOX-H6 presenta múltiples avantatges respecte d'altres teràpies oncològiques pel que fa al seu direccionament actiu a cèl·lules CXCR4+, la seva mida nanomètrica i la seva naturalesa proteica, així com el seu singular mecanisme d'acció que inhibeix la síntesi de proteïnes. Aquestes propietats contribueixen a aconseguir un gran efecte antineoplàstic sense toxicitat inespecífica, com hem demostrat en els models animals CXCR4+ que hem generat en aquesta tesi. Creiem que aquesta nanopartícula pot ser una excel·lent alternativa terapèutica, i promet contribuir a solucionar la manca de tractament efectiu per a les pacients de CE CXCR4+ avançat, recurrent o amb alt risc de recaiguda. |
|---|