"Knowing thyself" in mental health
Aquesta tesi empírica investiga la mentalització -la nostra capacitat per comprendre els estats mentals interns propis i dels altres- i les seves implicacions per a la salut mental, amb un èmfasi particular en les contribucions diferenciades que tenen l'auto-mentalització i la mentalització de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:320542 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/320542 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mentalització Mentalization Mentalización Consciència emocional Emotional awareness Conciencia emocional Trets subclínics Subclinical traits Rasgos subclínicos Ciències Socials 159.9 |
| Sumario: | Aquesta tesi empírica investiga la mentalització -la nostra capacitat per comprendre els estats mentals interns propis i dels altres- i les seves implicacions per a la salut mental, amb un èmfasi particular en les contribucions diferenciades que tenen l'auto-mentalització i la mentalització de l'altre sobre la salut mental. Durant les dues últimes dècades, la mentalització ha estat reconeguda cada cop més com un mecanisme psicològic transdiagnòstic, i l'evidència empírica demostra la seva rellevància en una àmplia gamma de manifestacions clíniques i subclíniques. En resposta a una crida per a més especificitat en aquest camp (Luyten et al., 2020), el meu treball examina la dimensió jo-altre de la mentalització, i com aquestes polaritats contribueixen de manera diferencial al risc i la resiliència psicològica. La recerca està organitzada en tres seccions empíriques que es basen en cinc articles publicats. L'objectiu principal és: a) refinar l'avaluació de la mentalització en poblacions castellanoparlants d'Europa, i b) desentranyar els rols diferenciats de l'auto-mentalització i la mentalització de l'altre en la mitigació o exacerbació dels símptomes de salut mental en expressions diagnòstiques subclíniques. El primer capítol empíric de la tesi consisteix en una adaptació i validació psicomètrica del qüestionari de mentalització (Mentalization Questionnaire, MZQ; Hausberg et al., 2012) al castellà europeu en dues mostres; una mostra formada per adolescents i una altra per els seus pares adults. Els resultats van donar suport a una estructura unidimensional amb invariància factorial per edat i sexe, així com una fiabilitat test-retest acceptable. Així doncs, s'ofereix una nova eina validada per a futures investigacions en la població hispanoparlant europea. El segon estudi empíric d'aquesta tesi examina com el coneixement emocional d'un mateix (una operacionalització de l'auto-mentalització) es relaciona amb la salut mental. Es van identificar perfils diferents de consciència emocional, relacionats amb indicadors positius com l'autoestima i la resiliència, així com perfils menys favorables associats amb indicadors negatius, com els símptomes internalitzants. Aquest treball aporta noves evidencies empíriques sobre el paper protector de "conèixer-se a un mateix" per al benestar psicològic. Els capítols restants van investigar les contribucions diferenciades de l'auto-mentalització i la mentalització de l'altre en expressions subclíniques de l'ansietat social, trets de personalitat límit i experiències del espectre psicòtic. En ambdós estudis es va observar un patró consistent: l'auto-mentalització, però no la mentalització de l'altre, moderava o mediava les relacions entre factors de risc psicològic i manifestacions simptomàtiques. Per exemple, l'auto-mentalització mitigava l'impacte dels símptomes d'ansietat social sobre el deteriorament funcional i explicava parcialment la relació entre el maltractament infantil i els fenòmens de tipus psicòtic . Aquests resultats amplien les perspectives teòriques sobre l'auto-mentalització, destacant el seu paper fonamental en la regulació afectiva, la coherència identitària i la resiliència. En conjunt, aquesta tesi contribueix a un corpus creixent de literatura que posa èmfasi en la mentalització com un constructe multidimensional amb components diferenciats i mesurables. Aporta una evidència empírica sòlida que demostra que l'auto-mentalització exerceix un paper central i protector en la salut mental. Més enllà del tractament dels símptomes, aquest treball destaca el valor més ampli de fomentar les capacitats de mentalització per millorar el funcionament psicològic i interpersonal al llarg de la vida, i fins i tot abans que apareguin dificultats clíniques. En una era cada vegada més afectada per la fragmentació sociocultural i la crisi de salut mental, aquests resultats aporten esperança: mitjançant la reflexió, la consciència i el cultiu de les capacitats de mentalització, les persones poden experimentar una millora en la salut mental i la resiliència. |
|---|